COPYRIGHT / ALL RIGHTS RESERVED

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Totes les obres fotografiques d’aquest blog web són propietat de Ò. Rodbag, Fotògraf Professional, estan protegides per la Llei de Propietat Intel.lectual (texte-R.D.Leg. 1/96). Queda expressament prohibida la reproducció, distribució i/o divulgació, enmagatzamatge en un sistema de recuperació o transmissió de qualsevol format pel mitjà i procediment que sigui, (mecànic, electrònic o qualsevol altre), sense previa autorització escrita de l’autor. rodbag@gmail.com

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Todas las obras fotográficas del presente blog web son propiedad de Ò. Rodbag, Fotógrafo Profesional estando estas protegidas por la Ley de Propiedad Intelectual (texto refundido-R.D.Leg. 1/96). Queda expresamente prohibida la reproducción, distribución y/o divulgación, almacenamiento en un sistema de recuperación o transmisión en forma alguna por medio de cualquier procedimiento, sea éste mecánico, electrónico o cualquier otro, sin previa autorización por escrito del autor.


© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © All photographic works of this blog site are the property of Ò. Rodbag, a professional photographer while those protected by the Copyright Act (consolidated text-RDLeg. 1 / 96). It is expressly forbidden to reproduce, distribute and / or disclosure, stored in a retrieval system or transmitted in any form by any means, whether mechanical, electronic or otherwise, without prior written permission of the author. rodbag@gmail.com

30/10/10

La familia cumpleix 150 estrenes


La revista Descobrir Catalunya acaba de presentar el seu últim número, cumplint 150 estrenes al quiosc. Han estat 13 anys de creixement, d'il.lusions, de qüalitat i de renovacions. Per part meva ha estat un plaer poder col.laborar modestament en un projecte conduït per una redacció motivada per la passió de superació, que ha sabut buscar continguts originals i de qüalitat en un territori, a priori, limitat. La redacció actual del Descobrir ha aconseguit transmetre als col.laboradors externs la il·lusió del seu projecte fins al punt de compartir-lo. Per tots els professionals que han fet possible l'èxit del Descobrir, vull felicitar-los sincerament i encoratjar-los per seguir treballant amb el mateix respecte cap el lector que fins ara els ha caracteritzat.
La portada del número 150 creada per la ment creativa del seu directot d'art, ha estat tot un encert per la seva originalitat, tant a nivell estètic com de composició. Us la recomano.
Us adjunt'ho algunes imatges del reportatge de l'Alta Ribagorça que s'em va encarregar per aquest número. He d'agraïr a la Montse Señís i la Cristina Castellà la seva paciència per mostrar-me els racons de la seva marevellosa vall.

18/10/10

El pont de Camprodón


El Romànic ha arribat als nostres dies de moltes formes però cap de tant estètica com els seus maravellosos ponts. Un dels que considero molt bonics per la seva alçada i forma és el pont nou de Camprodón. Com una extenció del poble surt dels edificis i creua el riu arribant a una alçada màxima de gairebé 14 metres. 
La satisfacció de tenir una construcció d'aquestes característiques ha fet que el consistori vulgui exhibir-l'ho fins hi tot de nit, amb una il·luminació tipus camp nou, és a dir, amb lumens a discreció. Una il·luminació abusiva fa que l'ull adapti la pupil·la segons la llum que rep, per tant, molts detalls s'ens perden a la penombra. Fotograficament parlant aquesta sobre-il·luminació, fa que es faci gairebé impossible una imatge equilibrada a l'hora blava. Una solució pot ser com la que us adjunt'ho, fer dues fotografies amb dos mesures diferents, una per la llum del pont i l'altre per la resta i muntarles posteriorment en capes: el resultat podria assemblar-se al que veuríem si els "lampistes" decoratius es continguéssin una miqueta.

7/10/10

La salut dels alls


Recentment he tingut la sort de tornar a treballar al paradís, a Formentera em refereixo. El meu encàrrec era fotografiar paisatge i algún retrat per un article relacionat amb la sal. Com que en el paradís hi viuen privilegiats, em vaig trobar a la Lucía, una dona de formentera amb un físic de privilegi,  que va posar per mi durant unes hores. La Lucía em va ensenyar una cosa que no sabia:  l'all, apart d'anar bé per la circulació, també funciona per aguditzar la vista. Ara, parlant de debò, va ser un auténtic plaer poder fotografiar a miss Formentera i el bon felling ens va dur a poder realitzar imatges com la que us presento. Està feta des d'un pla cenital i il·luminada amb combinació de llum natural i una caixa de llum de 70x70 situada a la part esquerra per sobre del cap de la model. Així doncs, "All is good in Formentera"!

Hotel W de Wela

  
  L'ultim edifici de la discòrdia a primera linea de mar és el que tothom coneix per l'hotel vela. He de reconèixer que els edificis creats per l'estudi d'arquitectura del Sr. Bofill no són del meu gust. Sempre hi veig coses que no entenc, no m'agraden o em semblen còpies d'altres firmes. L'hotel vela potser s'assembla en concepte i a petita escala, al famós hotel Burj Al Arab de Dubai, però vist altres edificis de la linea costera barcelonina, vull opinar dient que no em desagrada i dignifica bastant l'Ski line de la ciutat. Altre cosa és saber com s'ha pogut edificar coneixent les rígides lleis de costes que existeixen i que són capaces de tirar xiringuitos i petites edificacions marineres sense cap tipus de mirament. No sé si s'ha estudiat prou bé l'impacte mediambiental en relació a l'efecte pantalla que crea a la platja del costat, el que si vaig veure van ser les pintades reclamant la dinamitació del hotel fetes, presumiblement, pels surfistes emprenyats de la zona. El què està clar és que, amb polèmica o sense, l'edifici existeix i sigui original, sostenible o funcional ocupa des de fa un temps un espai a la ciutat i a mí, com a fotògraf, la seva imatge em funciona. A per cert, als propietaris no els hi agrada que es faci referència de l'hotel W com a l'hotel vela......."pués wale", no?