+q mil Paraules

Monster USA by Car and Driver

2012-02-03T08:00:00.000+01:00

El finals del mes de Novembre, la revista Car & Driver de Hearst Magazines em va encarregar cubrir l'espectacle dels Monster Jump a Barcelona. Dos anys enrera ja ho havia fet i recordava que era un espectacle molt yanqui, on vehicles monstruosos competien primer per veure qui era més ràpid i després qui feia més l'animal. Com que personalment creia recordar que era bastant aburrit, vaig decidir fer tota la part de l'espectacle de velocitat amb "barridos" a 1/30 f:9 a 320 ISO. Em vaig arriscar bastant tractant-se d'un encàrrec editorial però el resultat va ser molt més espectacular que l'espectacle en sí. Aquí us deixo una selecció en B/N. El reportatge periodístic d'en Rafa Mingorance i els originals en color els podeu veure a Car & Driver en aquest número de Febrer de 2012.

B/W: Brusseles, Bruixes i Gant

2012-02-02T16:27:00.001+01:00

Us deixo una petita selecció d'imatges del reportatge "Tintin in Brussels" en blanc i negre amb altres de Bruixes i Gant fetes a la mateixa producció.

Aston Martin Rapide

2012-02-01T14:27:00.000+01:00

Aquesta imatge completament oposada a l'anterior post és d'una producció feta a León; justament l'edifici del darrera del vehicle és el parador San Marcos de la ciutat. El tractament digital de la imatge és clarament publicitàri. No preten ser descriptiva sinó el que preten és atreure l'atenció del lector; El vehicle sembla que surti d'un món de còmic i es converteixi en real. Aquest vehicle amb motor V12 de 6 litres i 480 Cv, està fora de la realitat mundana. Per qui li pugui interessar el seu preu ronda els 240.000 € i el consum (només amb gasolina de 98 octans) és brutal. Per la producció de 4 dies ens va costar 480 € només de combustible, el què deia completament lluny de la realitat.

Morgan Aero 9: Natural camouflage

2012-01-31T16:04:00.001+01:00

Quan realitzes el reportatge d'un vehicle com el Morgan i a sobre és de color taronja, és difícil passar desapercebut i que el vehicle quedi integrat en l'entorn és pràcticament impossible, però vaig aconseguir-ho justament en un carrer d'una ciutat de la regió anglesa de Cotswolds. La dominant ataronjada de les faroles es va sintetitzar amb el color del Morgan i mitjançant un petit flash filtrat amb gelatina blava i disparat per radio, vaig intentar imitar el color del cel del capvespre. Aquesta imatge només té el revelat del Raw. Els reflexes i ombres sobre el vehicle el fan real i palpable, lluny de les actuals produccions milionàries que presenten uns cotxes tant perfectes que semblen més prototips digitals que no pas vehicles reals.

A la Cuina dels Ruscalleda

2012-01-15T21:48:00.000+01:00

Veure gent apassionada amb la seva feina és sempre un plaer, però veure a mare i fill que els hi apassiona el mateix i a sobre tenen èxit amb el què fan, és extraordinari. La revista AR del grup Hearts Magazines España em va encarregar fotografiar a la Carme Ruscalleda i el seu fill Raül Balam. Entre tots dos tenen 6 estrelles michelín (3 Sant Pau de Sant Pol, 2 el Sant Pau de Tokio i 1 el Moments del Hotel Mandarín de Barcelona) que avalen la gran qualitat de les respectives cuines però la intenció del editor era fotografiar-los distesament a la cuina de casa seva. L'article es deia: "Mamá, hoy cocino yo" i simulava el fet que en Raül cuinava per la seva mare. Va ser una sessió curta però divertida on els protagonistes van regalar dosis d'humor i bon rotllo.

Tant en Raül com la Carme van demostrar que no se'ls hi donava gens malament el fet d'actuar i improvisar. En cap moment van fer valdre la seva condició de super Chefs ni em van fer sentir incòmode. Gràcies Carme i Raül, va ser un plaer treballar amb vosaltres.

8 anys sense Floquet de Neu

2011-12-30T08:00:00.000+01:00

El passat 24 de novembre es va cumplir 8 anys de la mort d'en Floquet de Neu. La meva primera vegada i la última que el vaig veure va ser justament 2 mesos abans de que morís. La seva mirada em va semblar hipnotitzant i hauria estat tot el dia mirant-lo. Sabia que tenia càncer a la pell i que l'estava matant a poc a poc i potser per això vaig anar-hi com aquell que va a despedir-se d'un amic. Ara s'acaba d'estrenar la pel·lícula sobre ell i potser per això o perquè pels Nadals recordem tots aquells que no hi son, he desenterrat aquestes imatges de l'arxiu per compartir-les amb vosaltres. "Nfumu ngui", et seguim recordant.

El jardí celestial

2011-12-28T12:22:00.000+01:00

Aquest jardins situats a la muntanya màgica de Barcelona, representa un dels millors patrimonis naturals de la ciutat. Inaugurat l'any 1922 per l'exposició internacional de la Barcelona del 29, van ser projectats per Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió Tudurí. Amb aquests jardins es va crear un nou estil paisatgístic d'arrel mediterrània. És un plaer passejar-hi i admirar com es complementa a la perfecció la naturalesa amb la intervenció humana. L'encàrrec de fotografiar aquest parc em va venir, la primavera passada, per la revista Nuevo Estilo del grup Hearst Magazines. Mentre voltava buscant els millors racons del parc em vaig trobar aquesta postal. L'arbre nascut al bell mig de l'escala semblava l'ascenció celestial de la mare natura; la llum lliscava pels graons de pedra marcant unes ombres que direccionaven la llum de manera ascendent. Realment la simbiosis entre la naturalesa i l'home és total regalant al qui ho observa moments de pau i equilibri emocional.

Merry Christmas

2011-12-24T17:42:00.000+01:00

Algunes sorpreses et poden canviar la vida.
Algunas sorpresas te pueden cambiar la vida.

Bon Nadal, Merry Christmas, Joyeux Noël, Feliz Navidad, Frohe Weihnachten

Informació de la imatge:

dia: 24/12/2011 /Hora: 15:21 PM
Localització: Wc d’autopista A7
Num imatge:_DSC0239.NEF
ISO: 200 f/9,0 1/15
Càmara: Nikon D3
Lent: Nikkor 20 mm f/2,8

El Garraf Romàntic

2011-12-22T09:00:00.000+01:00

Res tindria d'especial aquesta portada si no fos perquè es va realitzar amb la Mamiya 645AFD i un respaldo Leaf Aptus II 12 de 80 milions de píxels. Com que l'interior demanava un angular equivalent a un 18 mm i només disposavem d'una lent Schnneider de 55 mm f:2,8 (equivalent a un 30mm en pas universal), vaig decidir fer una seqüència de 27 imatges per muntarles posteriorment amb Photoshop. El problema va ser que cada imatge ocupava 229 Mg i l'acoplament amb Photomerge es va fer etern!!!

Pel que fa a la il·luminació es va utilitzar un equip de dos capçals D1 Profoto de 1000W i un Acute B2 de 600 W també de Profoto que van fer que l'interior s'omplis de llum a través dels finestrals. Quan es va fer aquesta seqüència us prometo que a l'exterior ja era ben fosc. Els tres punts de llum són situats a l'exterior de la finestra de la esquerra, un altre entra pel finestral de la dreta i il·lumina parcialment el piano i la última situada al finestral del fons creant la contra amb ombres marcades de la model. Tot aquest desplagament de medis va ser gràcies a l'equip de Innovafoto que va voler que féssim la portada amb la única càmara a l'estat amb aquestes característiques.

Si voleu veure el vídeo del Making Off realitzat per Naturpíxel Clickeu aquí: MAKING OFF

També us adjunt-ho aquestes imatges del reportatge que s'han descartat. Per veure l'autèntic reportatge del Garraf Romàntic no us quedará més solució que comprar el proper número del Descobrir.

Pel qui vulgui o pugui venir a la presentació del número es fa avui a les 13:00 h a la Casa Museu de Can Papiol de Vilanova i la Geltrú.

Recordant Chiapas

2011-12-20T02:24:00.001+01:00

Possiblement per anyorança us adjunt'ho aquest petit recull del reportatge de Chiapas. Actualment no viatjo tant com abans i la veritat és que es troba a faltar el fet de conèixer nous racons llunyans. Ara que ja tinc els meus fills més autosuficients, espero que aviat tornin aquells encàrrecs de creuar mars i muntanyes. La riquesa de colors de Chiapas va ser de gran ajuda per fer el reportatge en només 5 dies. Espero que us agradin.

Agullana. Desembre de 2007. Primer encàrrec del Descobrir

2011-12-18T02:09:00.000+01:00

Sempre, quan una revista que no hi col·labores habitualment et fa un encàrrec, la motivació és duplica perquè vols causar bona impressió als nous clients. Aquest mes de desembre ha fet 4 anys del meu primer encàrrec de la Revista Descobrir Catalunya. L'encàrrec consistia en fer un reportatge d'Agullana, un poblet de les Salines Bassegoda, al nord oest de Figueres. Recordo perfectament el forn Cortada on feien la millor coca i pa al forn de llenya de tota la comarca. Van ser 4 dies intensos i molt gratificants i recomano a qui no conegui aquest petit poble que faci una escapada per descobrir-lo. He recuperat aquesta imatge del café de la Concordia d'Agullana on la llum hivernal l'invaïa cada tarda fent llargues ombres en el terra del saló.

La Sagrada Familia

2011-12-09T07:00:00.000+01:00

Aquest mes de Desembre podeu trobar als quioscs el meu reportatge sobre la Sagrada Familia. Com la majoria de gent de Barcelona i rodalies havia passat per davant del monument milers de vegades però mai hi havia entrat, la veritat és que, quan veus les cues que hi ha les ganes desapareixen i segueixes pensant: algun dia faré la cua per entrar-hi. Doncs a mí, per sort, el dia va arribar en forma d'encàrrec i la veritat és que vaig al·lucinar amb aquesta majestuosa obra. Si l'exterior impacta, l'interior et colpeix de tal manera que dones gràcies a Déu que l'obra ideada pel genial Gaudí s'hagi continuat fins els nostres dies. En el reportatge es fa especial menció als treballadors que avui dia treballen en el sommi Gaudinià. Ells són la veritable ànima de la Sagrada Familia que, amb el seva professionalitat i artesanía, culminarán d'aquí a uns 15 anys un projecte iniciat l'any 1882. Us adjunt-ho algunes imatges del reportage perquè us convenci de fer la cua a les portes del Temple o bé comprar un exemplar del Descobrir, tant una cosa com l'altre us sorpendrà.

Joan Vendrell i les estrelles del Garraf

2011-12-06T23:35:00.000+01:00

Des de fa prop de tres anys visc a Begues, el poble d'en Joan Vendrell de Naturpíxel. Coincidim a l'escola dels nostres fills i coincidim també amb la passió per la fotografia. La setmana passada vam quedar per fotografiar les estrelles en al parc natural del Garraf. La humitat relativa de l'aire era tan brutal que sovint s'entelava la lent i la càmara i objectiu "suaven" com un pollastre a l'ast. La contaminació llumínica era elevada i no ens va permetre veure la vía làctea però jo vaig marxar amb una imatge del fotògraf fotografiat.

Càmara utilitzada: Nikon D3

Òptica: Nikkor 24-70 mm f:2,8

Exposició: 30 seg a f:4

S.N: 1600 ISO

Premi Mañé i Flaquer de Periodisme Turístic

2011-12-05T18:09:00.001+01:00

La Revista Descobrir Catalunya està saborejant l'ùltim premi concedit, en aquest cas el premi Mañé i Flaquer de Periodisme Turístic que otorga l'Ajuntament de Torredembarra. S'ha premiat el dossier "País d'arròs", publicat el passat mes d'octubre, on la portada i l'apartat dedicat a la zona de Pals (Girona), s'em va encarregar a mí. Els últims anys aquesta revista no ha deixat de guanyar premis i, a diferència d'altres, ha anat creixent en ventes i en nombre de lectors, demostrant així que les coses ben fetes acaben calant en els que saben apreciar la qüalitat dels bons productes editorials. Vull felicitar a tot l'equip de redacció que dia rera dia s'esforcen per millorar els continguts del Descobrir Catalunya.

Felicitats companys i per molts anys!!!

"gajes del oficio"

2011-12-03T13:32:00.001+01:00

En l'últim encàrrec del Descobrir que parla de l'època Romàntica al Garraf, semblava ser un reportatge senzill i planer donat que parlava del Garraf en l'esplendorosa època romàntica del 1800. Doncs bè, de senzill res de res, al contrari! S'ha realitzat una sessió amb figurants vestits d'època a Can Papiol de Vilanova i la Geltrú, una casa senyorial actualment museitzada, una ruta, càmara en mà, a sobre d'un cavall durant prop de tres hores i baixar un avenc (cova subterrànea) al parc natural del garraf amb l'associació d'espeleología de la Talaia de Vilanova. Va ser realment una experiència de risc, no per a mí sinó pel meu sofert equip; la Nikon D3 va estar disparant sobre un cavall de raça Merens i el meu equip autònom de 1100 W va baixar dins d'una cova més de 8 metres. El resultat espero que hagi valgut la pena perquè no cada dia poso l'equip en situacions crítiques com la que us explico. La veritat és que no ho hauría fet si no fos per els autèntics professionals de la materia, la hípica Rosper de Vilanova i els espeleòlegs de la Talaia que en tot moment van garantitzar l'èxit de la croada.

Una imatge val + que mil paraules, doncs aquí en teniu dos:

Imatge del Cavall de Daniel Sangüesa Gómez

Imatge de l'avenc de Núria Porras Pagès

Per veure el resultat de les imatges hem d'esperar al número de Gener de Descobrir Catalunya.

La pastilla de la veritat

2011-11-26T17:55:00.001+01:00

Com si de Màtrix es tractés, en les últimes eleccions ens han ofert la pastilla vermella o la blava per solucionar els problemes que inquieten als plebeus, però a diferencia de la pel·lícula, si hem escollit la de color blau, vermell, verd o taronja seguirem vivint igualment en un món irreal, muntat a mida d’uns quants espavilats que maneguen les normes pel seu propi interès per seguir indefinidament manipulant les cordes dels seus estúpids titelles. Vivim en un món que es nodreix de la nostra ignorància, de la nostra “llibertat” fictícia, d’un consumisme absurd amb efecte ”placebo”, d’unes lleis partidistes, d’uns impostos socials sense retorn: Però hem de ser feliços, senyors! Per tant, que l’equip de nous milionaris guanyi al seu etern rival ens ha de reconfortar, que el rei imposat sigui “campetxano” ens ha de fer gràcia, que tinguem un vehicle contaminat ens ha de donar llibertat de moviments (encara que no puguem pagar el preu del combustible), que puguem tenir una casa a pagar a 35 anys ens ha de donar seguretat, tot això ens ha de tenir contents i distrets per seguir pasturant dins del programa inserit; és igual si tot és una fal·làcia, l’important és sentir aquesta “felicitat” per donar estabilitat a les cordes que ens manipulen. I qui ens manipula? Doncs aquells que viuen de l’especulació humana, d’aquells que posen preus als productes que conrees, aquells que compren i venen però no produeixen, aquells que han posat les lleis del mercat borsari per davant de la llei del poble, d’aquells que ens diuen com hem de viure i què hem de consumir per ser feliços, en definitiva, dels programadors del sistema.

Ara sembla que hem d’arreglar un desajustament del sistema. Els programadors han dit als seus subordinats polítics que ens convencin del fet que érem massa “feliços”, que ens havíem posicionat una mica per sobre de les nostres possibilitats, que cobràvem massa, que la sanitat gratuïta no és viable, que paguem pocs impostos, en definitiva, que s’han de fer retallades per calmar els que maneguen el mercat de la nostra vida. L’amenaça serà clara: si no retalleu i enxufeu milions d’euros als usurers bancaris, el sistema tal i com el coneixem es penjarà.

Si el sistema es penja potser s’han de tallar les cordes que ens manipulen, fer un reset i per tant, fer visibles aquells fills de Déu que ens han estat collant les nostres vides durant una eternitat.

Ara pregunteu-vos: voleu realment prendre la pastilla de la veritat per veure el món real?

Benvinguts a Màtrix amics meus.

La vía Lactea, la lluna i es Cap de Barbaria

2011-11-04T13:43:00.001+01:00

L'ùltim cop que he visitat Formentera, hi he anat amb la idea de fotografiar exposant més per les estrelles que per les escenes terrenals; tot es deu a que vaig tenir la sort de conèixer en Manel Soria (frikosal), un especialista en aquest tipus de fotografia. Bé, vaig fer el que vaig saber amb les poques indicacions que em va desvetllar el mestre i les limitacions del 24 mm muntat en la D3. Tot i així vaig quedar força content del resultat ja que vaig poder fotografiar en una mateixa imatge, part de la vía Làctea, la lluna i el far del Cap de Barbaria. Gràcies Manel per inspirar-me.

Els veritables amos

2011-11-02T16:19:00.001+01:00

Últimament mirar les notícies per la televisió o fullejar el diari fa que et preocupis per la teva estabilitat econòmica de futur, i no parlo d'un futur llunyà sinó d'un futur pròxim. La veritat és que només surten notícies que t'adverteixen de les conseqüències d'una crisis que sembla no tenir fons. Per la gran majoria de la classe mitjana, que m'hi incloeixo, ens té completament al·lucinats que el nostre futur econòmic familiar depengui de si les accions dels veritables amos del corral es re-valoritzen o cauen en picat. Jo sempre he treballat amb les mateixes tarifes i no recordo tenir la sensació de bonanssa econòmica que diuen hi havia ara fa 4 anys. Sí, és veritat que ara l'acolloniment és global perquè ningú es sent segur en la seva feina però, per un autònom que mai ha tingut res clar ni s'ha sentit dins de cap empresa, aquesta sensació de no saber què faràs el proper mes, no és nova ni diferent. Diuen que si no s'injecta milions d'euros a la banca europea les conseqüències poden ser imprevisibles. Per una petita empresa que no ha fet bé les seves inversions les conseqüències també són imprevisibles però el que està clar és que ningú li injectarà calers per salvar-la; doncs bé, què pot passar si els bancs s'ensorren? Que no tinguem números de compte per ingressar el rebut de la llum o de l'aigua? doncs, cap problema!, tornem a anar amb els diners amb mà a pagar-lo. Que els ajuntaments no poden cobrar els impostos pel banc? doncs que ho facin com sempre s'havia fet, amb un cobrador municipal que passi casa per casa. Si de fet, el què la banca ens ha maquillat, és el fet que el sistema econòmic és idèntic al de l'edat mitjana, simplement el que han fet és canviar els noms dels amos, dels cobradors i dels càstigs pels no pagadors. Si no ho veieu així, poseu-vos en la situació de tenir una propietat, que per suposat esteu pagant a uns usurers anomenats bancs. Què passa si no pagues les cuotes? que els usurers avisen als senyors feudals per fer-vos fora de casa vostre. Però si tens la sort de tenir una propietat i no dependre dels usurers, què passa si no pagues la cuota al gran terratinent anomenat ajuntament (I.B.I)?, doncs que també et foten fora de casa teva. Les propietats i terrenys que llaurem mai seran nostres si deixem de pagar els tributs que ens demanen els veritables amos. No us podeu imaginar lo difícil que pot ser voler sortir del sistema que tenen muntat. Et posen totes les traves possibles perquè tinguis que dependre d'ells i a sobre amb les seves condicions. Heu intentat, avui per avui, pagar algun rebut en mà? És pràcticament impossible!. Per molt trist que sembli, seguim essent el mateix populatxo que els reis, nobles i clero sotmetien amb normes i tributs completament abusius.

Per tot això, enyoro l'època que creia que els reis eren uns personatges que regalaven coses, que jo era el melic del món, que podia fer i ser el que desitjava, el que creia amb la bona gent, amb la màgia....... si senyors, enyoro la innocència de l'infant que viu en un món podrit maquillat per la ignorància.

La maladicció dels Sahrauís

2011-10-25T22:28:00.000+02:00

Fa dos dies van segrestar tres cooperants en els campaments Sahrauís de Tindouf, situats al sud oest d'Argelia dins del desert del Sàhara. Des de fa prop de 40 anys, una població de 200.000 persones malviuen com a refugiats en terra de ningú. Des de llavors, diverses ONG's i algun govern europeu han abastit al poble exiliat de les moltes necessitats que tenen en un territori tan hostil.

Però resulta que avui el seu gran enemic, no ha estat ni el desert ni els marroquins sinó una banda de delinqüents que utilitzen la religió per a segrestar i extorsionar. El 2007 vaig tenir la gran sort de conèixer els Sahrauís de Tindouf i conviure amb ells poc més de 10 dies. Em van donar tot el què tenien, tractant-me com un fill més. Sé que per a ells, aquesta malaurada notícia pot comportar retallades en l'ajuda externa que reben i això sí que pot ser fatal. Estic segur que el Sahrauí que va ser ferit de bala mentre intentava protegir els cooperants va fer el que qualsevol dels campaments hauria fet per mi en les mateixes circumstàncies, per ells els seus convidats són part de la família i els defensen com a tals.

Espero i desitjo que aquesta situació es resolgui el més aviat possible i que els tres cooperants siguin alliberats en breu. Vull fer , des del meu modest bloc, una crida per condemnar enèrgicament aquestes pràctiques covardes d'uns quants delinqüents que, amb les seves accions, poden desestabilitzar la situació política i econòmica, ja precària de per sí, d'un poble del qual la comunitat internacional ha abandonat en les seves legítimes reivindicacions territorials.

Mariona Ribas

2011-10-13T15:42:00.000+02:00

La passada primavera vaig tenir l'encàrrec de 10 minutos per a retratar a l'actriu catalana Mariona Ribas per la secció "Gente con Estilo". En David Ruiz, periodista de la revista es va encarregar de la producció i va escollir, molt encertadament, Empuries com a escenari de la sessió. Tot i que la Mariona estava sota medicació per la grip es va portar com tota una professional i va fer possible una sessió plena de bon rotllo regalant a l'equip el seu espectacular somriure en tot moment. La Pam Pons em va tornar assistir amb la il·luminació i la feina d'estilisme i pentinats va ser impecable.

Sobre aquestes linies fotografia de l'equip de producció amb la Mariona al centre.

Les imatges originals van ser publicades en color.

+ enllà del retrat editorial

2011-09-02T00:27:00.000+02:00

A finals del mes d'octubre d'aquest any, tinc previst donar un curs a l'escola superior de fotografia Gris Art a Barcelona. Sota el títol: més enllà del retrat editorial (fotògrafs del Descobrir) intentaré explicar amb exemples i pràctiques com s'aconsegueixen retrats polits mitjançant tècniques fotogràfiques utilitzades pels professionals. Aquí us deixo un video amb alguns dels meus retrats:

Qui és Ò. Rodbag?

2011-08-11T00:14:00.000+02:00

Hi havia un temps que es deia que una imatge no mentia i que valia més que mil paraules. Avui dia, en plena era de la informació global i en directe, tothom pot saber una mica de moltes coses. El que no sabem és si la informació que rebem és la veritat o bé una interpretació deformada de la realitat. Personalment he vist amb els meus propis ulls com es narraven en directe i via satèl·lit successos completament inventats per justificar els alts costos d'un equip desplaçat al lloc del conflicte. La notícia era trobar cada dia un nou "bulo" que rondés pels carrers per donar-hi forma, posar cuatre imatges de recurs i finalment deixar-ho anar a l'hora de màxima audiència pel telenotícies. -Quina pena i que patètic!! Cada dia tenia que trucar a la familia perquè estaven completament acollonits de la informació que els hi arribava. Vaig passar-me tots els dies desmentint els malperits de la tele i encara ara, molts anys després, es pensen que el que mentia era jo. Fotògrafs de guerra m'han comentat que algun periodista de prestigi, pagava a vilatans d'un lloc indeterminat de la zona de conflicte, perquè descarreguessin els seus fusells just en el moment de la conexió, així veiem en el telenotícies un corresponsal de guerra fent la crònica sota una pluja de bales.....Quin collons de super heroi!!! Ara, just quan podem tenir tota la informació del món, comencem a dubtar de la seva fiabilitat i ja us dic que no és per casualitat, perqué tot s'hi val per mantenir l'audiència del showtime, fins hi tot mentir, fabular i inventar.

A mí s'em pot criticar per fer les fotografies amb encuadraments i efectes de llum que també deformen la realitat, perqué omiteixo tot allò que fa lleig al paisatge i busco el millor moment del dia per exaltar la seva bellesa. Sí, es cert, a través de la meva visió personal, ofereixo una realitat partidista, però jo no parlo de notícies o successos que poden canviar la vida de persones, comunitats i fins hi tot països.

Si mai s'arribés a saber tota la veritat de com ens han estat manipulant els grans canals d'informació en els darrers 50 anys, cauríem en una crisis de personalitat i de coneixement de tals proporcions que ens conduiria a la més absoluta apatía intel·lectual i a una desconfiança social profunda dificiment recuperable. Ara, que segur que hi hauría molta gent que li encantaria seguir sent enganyada mentre no afectés a la seva bombolla existencial. Parlem de Matrix, potser?

Es diu que si tinguéssim la capacitat de veure la llum real, si fóssim capaços de veure amb els ulls com els ratjos de sol il·luminen totes les coses, ens tornaríem bojos. Si sabéssim tota la veritat de ben segur que també acabariem tocats del bolet, per tant, ens haurem de conformar amb les poques vegades que la rosada o un fum dispers vora la finestra ens permet veure la llum i intuïr la veritat.

Els que no em coneixen i es pregunten: Qui és l'Òscar Rodbag?, m'agrada contestar que és el que són les seves fotos, ni més ni menys. Per tal fet, vaig fer aquest petit video per intentar contestar a la pregunta:

Untitled from oscar rodbag on Vimeo.

l'Ariège: naturalesa salvatge

2011-07-27T01:11:00.000+02:00

A l'actual número d'agost del Descobrir podreu veure com a tema central, un reportatge de l'Ariège. Personalment va ser un desconriment comèixer aquesta espectacular regió occitana.; No us el perdeu.

Lloret i el Mar

2011-07-23T01:08:00.000+02:00

Lloret torna a estar de festa, de festa popular vull dir. Altre cop torna a ser festa major i els Lloretencs es preparen per treure la seva estimada Santa Cristina i portar-la amb processó marítima fins a la preciosa Ermita que du el seu nom. I és que Lloret, encara que molts no s'ho pensin, manté les tradicions d'aquell preciós poble pescador que un dia va ser, fent una festa que torna a la població a les seves arrels. Com cada any farán un pas, tot apartant l'actual ingrés estirat a la sorra, per fer-hi passar un poble i els seus Sants que volen tornar al mar del que provenen. Per mantenir la dignitat no s'ha d'oblidar mai d'on venim.
Felicitats Lloretencs i per molts anys de Santa Cristina.

La màgia del Lluçanès

2011-06-20T09:05:00.001+02:00

Reconec que fa tot just dos mesos enrera, no hauria pogut situar amb exactitud aquest marevellós territori. Realment ha estat tot un descobriment i una agradable sorpresa conèixer el Lluçanès. La revista Descobrir Catalunya em va encarregar un reportatge urgent sobre una comarca completament desconeguda per mi i vaig fer-lo tant digne com vaig poder amb només 7 dies. En realitat només van ser 6 perquè el primer vaig destinar-lo per complert a documentar-me i explorar el territori. Amb aquests sis dies vaig conéixer uns paisatges increïbles, un patrimoni històric de primer nivell i sobretot una gent formidable que van fer de la feina, un veritable plaer. No obidaré mai el Lluçanès ni la seva gent. Us recomano que hi feu una visita i us deixeu emportar per la seva màgia.

Aquí us adjunt'ho el video de presentació del reportatge que sortirà el proper 26 de Juny a Descobrir Catalunya; no us ho perdeu!

Untitled from oscar rodbag on Vimeo.

Una abraçada per tots els Lluçanencs extraordinaris que he conegut i que m'han ajudat. Mil gràcies!!!
I mil gràcies a l'ajuda inestimable de Na Pam Pons de Malva Produccions.