COPYRIGHT / ALL RIGHTS RESERVED

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Totes les obres fotografiques d’aquest blog web són propietat de Ò. Rodbag, Fotògraf Professional, estan protegides per la Llei de Propietat Intel.lectual (texte-R.D.Leg. 1/96). Queda expressament prohibida la reproducció, distribució i/o divulgació, enmagatzamatge en un sistema de recuperació o transmissió de qualsevol format pel mitjà i procediment que sigui, (mecànic, electrònic o qualsevol altre), sense previa autorització escrita de l’autor. rodbag@gmail.com

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Todas las obras fotográficas del presente blog web son propiedad de Ò. Rodbag, Fotógrafo Profesional estando estas protegidas por la Ley de Propiedad Intelectual (texto refundido-R.D.Leg. 1/96). Queda expresamente prohibida la reproducción, distribución y/o divulgación, almacenamiento en un sistema de recuperación o transmisión en forma alguna por medio de cualquier procedimiento, sea éste mecánico, electrónico o cualquier otro, sin previa autorización por escrito del autor.


© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © All photographic works of this blog site are the property of Ò. Rodbag, a professional photographer while those protected by the Copyright Act (consolidated text-RDLeg. 1 / 96). It is expressly forbidden to reproduce, distribute and / or disclosure, stored in a retrieval system or transmitted in any form by any means, whether mechanical, electronic or otherwise, without prior written permission of the author. rodbag@gmail.com

24/2/10

Conservar el record



Durant molts anys fer fotografies d'estudi amb certa gràcia i que s'orprenguès a l'espectador era una missió dificil; havies que tenir una dossis de creativitat elevada i molts records infantils de treballs manuals. El copia i enganxa del photoshop es feia amb tisores i cola i amagaves les "cagades" amb encuadraments enganyosos que les ocultaven. Aquesta imatge es va fer per un especial de conserves d'una revista gastronòmica que sempre m'encarregava les produccions de peixos per viure prop del mar i tenir cunyats pescadors i peixeters (així s'asseguraven la qüalitat del producte). En Pau Medrano, director d'art d'aquesta revista era una persona que em sorprenía pels seus extensos coneixements, la qüalitat dels seus consells i la concreció dels seus encàrrecs; era tant meticulós que quan t'explicava de paraula el què volia et feia una radiografia de la imatge que esperava.
Aquesta foto feta amb diapositiva de 6x8cm,  no es va arribar a publicar mai però al meu parer definia molt bé el concepte de conserva de peix. Per fer-la, vaig agafar una llauna de tonyina i vaig marcar la forma de l'entorn sobre la pell d'un llobarro; en Jaume, el cuiner, va seccionar la part marcada mentre jo em barallava amb "l'abre-facil" de la llauna per intentar enrrollar-la amb un obre-llaunes antic. El cap i la cua del peix es van tallar amb la mateixa forma de la llauna per posteriorment encaixar-lo. De fons es va utilitzar una planxa de coure per "industrialitzar" el producte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada