A finals de l'any passat la revista, Elle Decó, em va encarregar fer un retrat a un "gurú" del disseny de mobles; Com gairebé sempre, no tenia pràcticament informació del subjecte, només sabia que era italià i que segons deien era una icona del disseny. Teníem reservats uns 20 minuts de fotos a la sala Minim de Barcelona que dedicava una retrospectiva a aquest fenomen italià.
Mentre muntava el set d'il·luminació a l'espai que havia escollit va arribar en Giulio: Era un home d'uns 60 anys molt ben portats i que vestia un trajo fet a mida, l'estampa del típic gentleman anglès que, amb la seva perfecte aparença, no deixava res a l'atzar, fins i tot la manera del cordat de les sabates semblava estudiada. El primer que em va venir al cap, davant d'aquell personatge, era lo malament que jo vestia per, seguidament consolarme amb la idea que l'elegància d'aquell home devia ser una cosa innata. Després d'aquella impressió, el que em va deixar completament al·lucinat va ser la seva posada davant la càmara; es situava relaxadament amb una posició natural davant l'objectiu i amb cada click cambiava de posició congelant-la fins que de nou, sentia el cop de flash. Amb els 20 minuts de sessió, vaig fer prop de 130 fotos i creieu-me quan us dic que ni en una sola d'elles estava amb els ulls tancats o amb una posició incorrecte. Mai a la vida havia vist una posada a escena tan bona, ni les models professionals tenien tan estudiada les posses i la mirada com aquell senyor italià anomenat Giulio Cappellini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada