El Camí dels Bons Homes

Coincidint en les 10000 visites del bloc, els prop de 40 seguidors (moltes gràcies per seguir-me) i l'any i escatx en el món blogger, vull invitar-vos a veure la presentació d'un dels meus últims reportatges.

A principis de la primavera passada, coïncidint amb la gran nevada a Catalunya, vaig conèixer la història d'un camí, ara marcat en els mapes com el GR107 però amb una història al darrera de més de 800 anys. Es coneix com el camí dels bons Homes per ser la ruta de fugida dels Càtars perseguits per una croada dirigida pels senyors del nord de França i la Santa Inquisició en nom de l'esglèsia i del Sant Pare. L'objectiu era clar: esclafar els Càtars i els seus protectors.

El reportatge el vaig planificar amb dos vessants, una completament turística fent un reportatge de viatges amb els seus paisatges i ofertes actuals del territori i un altre paral·lel on es recreava el fet històric que dóna nom al Camí. 

Per la complexitat de la producció es va dividir la mateixa en dos; la part catalana es va fer al mes de juliol i la part francesa a primers d'octubre. Es preveu la publicació el proper estiu del 2011.

Vull agrair la inestimable col·laboració de tots els que van participar en el projecte, sense ells mai hauria estat possible realitzar-lo.

Foto de familia al coll de xiula a la regió de l'Ariege - França: (de dalt a baix i d'esquerra a dreta) Jaume Catà, Karina Behar, Alfons Encinas, Mado Goncalves, Alain, Laurent Levoyer, Òscar Rodbag i Pam Pons.

A reveure Senyor Rudolf!

Formentera em va regalar principalment dues coses: els seus paisatges i la seva gent. Els paisatges m'han donat molt bones imatges, la seva gent m'han regalat molts bons records. Una d'aquestes bones persones que em vaig trobar en el camí és en Rudolf. En Rodolf el coneix tota l'illa. Es passeja amb el seu fabulós Lincoln de color verd ampolla sempre impecable. Ell i el seu Lincoln van protagonitzar una de les imatges més conegudes de qui escriu (per veure la foto i el report de Formentera clickeu aquí). En Rudolf va desplaçar el seu cotxe fins la recta del Cap de Barbaría a canvi de compartir "Un Zervezo" com deia ell. La seva amabilitat i predisposició a col·laborar amb la proposta d'un fotògraf desconegut em va sorpendre. Ara em sento realment trist perquè no li podré agrair el seu gest ni li podré fer arribar la còpia que li vaig prometre, perquè en Rudolf, ens ha deixat. Ho vaig saber del cert ahir, quan el diari ARA publicava a doble pàgina justament la foto de Cap de Barbaria. Ja no el tornarem a veure amb el seu mostatxo i mitja melena canosa conduïnt la màquina que l'apasionava. Per part meva, no l'oblidaré mai i sempre recordaré amb simpatía aquell fenòmeno alemany conegut com en Rudolf de Formentera.

A reveure i fins sempre Mr. Rudolf!

Bon Nadal, Merry Christmas, Joyeux Noël, Feliz Navidad, Frohe Weihnachten

Com cada any per aquestes dates, vull desitjar a tothom unes bones festes de Nadal. Des de fa més de 20 anys, faig la postal de nadal dedicada als meus familiars, amics i coneguts. 

Intento que siguin diferents, fresques i originals i sempre les acompanyo amb un lema crític dirigit als  copiosos Nadals del primer món. No és que no m'agradin els Nadals, és que cada vegada em semblen festes més pre-fabricades i semblants a un anunci d'uns grans magatzems....ho sento, però algú ho havia de dir.

Una abraçada per tots! Espero veure'us més en el proper any 2011!

Cómo cada año por estas fechas, quiero desear a todos unas felices fiestas de Navidad. Desde hace mas de 20 años, hago la postal Navideña dedicada a mis familiares, amigos y conocidos. 

Intento que sean diferentes, frescas y originales y siempre las acompaño con un lema crítico dirigido a las  copiosas Navidades del primer mundo. No es que no me gusten las Navidades, es que cada vez me  parecen fiestas mas prefabricadas y parecidas a un anuncio de grandes almacenes....lo siento, pero alguien  lo tenía que decir.

Un abrazo para todos! Espero que nos veamos mas el próximo año 2011 !

Chiapas, rera les passes del Jaguar.

Aviat farà un any de la meva petita incursió al estat mexicà de Chiapas. Van ser 5 dies intensos per descobrir una preciosa regió certament desconeguda per molta gent.

Una de les coses que més em va impressionar va ser el seu paisatge de profundes zones selvátiques, la varietat de la fauna i la riquesa de la seva flora amb milers d'especies endèmiques. Els nombrosos parcs naturals pretenen acostar aquestes maravelles a l'home preservant el màxim el territori.

La preservació d'aquests espais naturals implica una despesa considerable de manera que l'estat ha intentat fomentar el turisme nacional promovent parcs lúdics dins els propis parcs naturals. Així doncs, es pot pasar un dia de festa compartint la natura i familia.

Per qüestió d'agenda no es va tenir temps de visitar Palenque, la joia Maya de Mèxic, a canvi es va visitar Toniná, un espectacular construcció Maya treballada, arqueologicament parlant, desde només fa 30 anys. Els antics mayas van substituir un turó de més de 100 metres d'alçada per una imponent construcció piramidal. És realment espectacular divisar el paisatge de la vall des del punt més alt de la piràmide.

Vaig dormir a San Cristóbal de las Casas, població situada a 2000 metres d'alçada i per dates es va  coincidir amb la festa dels "Parachicos" que es celebra cada any a Chiapa de Corzo. La celebració popular te a veure amb la visió que tenien els indígenes cap els invasors espanyols. Es posen vestits de colors i es tapen el rostre amb unes màscares de pell blanca i ulls blaus mentre dansen movent uns grans sonalls. Amb cercavila aniran visitant totes les cases que tenen altar per presentar-hi els respectes. Tot transcorre amb un ambient festiu, tradicional i distés.

Aquestes imatges muntades com a pdf de presentació composen la selecció del reportatge. 

L'afinador de les estrelles

Vaig conèixer l'home que afinava un so per guiar a les estrelles. Fent vibrar unes cordes tensades esperava cada dia, que el sol es posés. Amb els últims ratjos de la tarda, el mestre afinador es colocava sota l'arbre dels sons situat a cala Saona. Amb la cara de satisfacció del pare que mira amb urgull els seus fills, escull la màquina que avui sonará per les estrelles. Les ones del mar freguen incansables la costa insular, emeten un acompassat so de maraques. El mestre comença a fer timbrar l'instrument. El sol cau i  finalment les estrelles es deixen entreveure. Com un poema, tot flueix d'una manera exquisidament simple i natural.... tot és tant bonic. Mentre l'Eki segueixi tocant, les estrelles dansaran en cercles fins a trobar la lluna que les guiarà en el llarg camí del despertar de nou.

És que la imatge em porta a aquest rollo, no?

L'Eki i la seva empresa Formentera Guitars t'ensenya a fabricar i afinar la teva pròpia guitarra en tres setmanes. T'hi apuntes?

Aquesta imatge és una de moltes que es van realitzar el passat mes de setembre a Formentera per a un projecte que, com a tal, no es pot avançar res.

Saharauis de Tindouf

Fa tres anys vaig tenir la sort de poder visitar i conèixer un poble que des de fa 30 anys viu exiliat en un immens campament prop de Tindouf , en el Sàhara Argelí. Són els que coneixem com els Saharauis; més de 160.000 persones vivint directament d'ajudes internacionals que tapen a cop de talonari una realitat vergonyosa i incòmode per la nostre societat del benestar. Abans d'ahir la ministre d'afers exteriors espanyol va dir a la televisió que, davant dels greus incidents del territori ocupat del Aaiún, Espanya havia actuat procurant pels interessos del nostre país...-Quins collons!!!!! Davant clars indicis de brutals repressions a la població civil Saharaui, d'un bloqueig informatiu internacional i l'expulsió de periodistes espanyols, la ministre de torn ens diu que, per poder pescar davant la costa marroquina, perquè ens segueixin fent de mur davant la creixent immigració sub-Sahariana cap Europa i perquè el nostre rei "campechano" es pugui relacionar cordialment amb el seu amic Mohamed VI,  ens hem de callar i posar la llengua al cul!
Cada vegada em sento menys representat per un govern espanyol que es fa dir d'esquerres però que aplica una política tan allunyada dels seus principis.
Em sap greu entrar en política en aquest bloc, però realment parlo de justícia, justícia per un poble que el 14 de novembre de 1975 va ser abandonat i vengut al Marroc i Mauritània en un acord a la capital d'Espanya. Llavors la dictadura espanyola no van pensar ni escoltar al poble Saharaui, i ara el govern d'en Zapatero, pensa fer el mateix.

La professió del miserable

Des de la popularització total de la fotografia digital, l’intrusisme en el sector professional no ha deixat de créixer fins a nivells insostenibles. La crisis econòmica ha aguditzat la situació afavorint o justificant aquelles vegades que, amics que els hi agrada la fotografia, fan feines a costos ridiculs o bé de manera completament gratuïta.

Fa un parell de setmanes, una amiga em va demanar un pressupost per fer les fotografies d’un llibre. Després de passar-li per mail el pressupost, vaig rebre com a contesta que no esperaba que les fotografies li pujessin tant; al trucar-la em va dir que els costos del maquetador i de la imprempta ja li pujaven molt i que no disposava de tant pressupost per les imatges. Jo vaig limitarme a justificar els costos basant-me amb la qüalitat i professionalitat del meu producte. Fins aquí, tot normal. El que no és normal i ratlla el surrealisme és la seva última trucada que, fent ús de la confiança, em va dir que finalment   les fotos els hi faria una senyora empresaria que li agradava molt la fotografia i li surtien algunes de molt maques; aquesta empresaria a sobre els hi va dir que no els hi cobraría res, ni tan sols li haurien de pagar el dinar. Finalment, i jo absolutament al·lucinat per tal confessió,  va i em demana consell sobre com relitzar la sessió fotogràfica. És com si a un paleta li diguéssim que no ens fará la reforma del lavabo perquè les rajoles i mobiliari sanitari ens ha costat molt però li demanéssim consell de com el nostre amic  “Xapusses”  ha de posar les baldoses.

Tinc una feina envejada per molts i idealitzada per altres però, la realitat de la meva professió és tant miserable, que qualsevol amb una càmara es creu amb el dret de poder-la exercir.

Ara preguntem-nos perquè considerem una negligència o una il·legalitat l’intrusisme en professions com la lampisteria, la construcció, la mecànica, l’arquitectura, i no pensem el mateix amb la fotografia professional. No per tenir un bon tornabis i per saber nocions d’electrònica podem fer l’instalació elèctrica de la casa d’un amic, no?

Si l’estat no regula ni protegeix la nostra professió com qualsevol altre, millor serà treballar al marge de la llei deixant de contribuir i pagar impostos per fer més equitativa la competència deslleial que avui ens asfixia. 

Ingravidesa publicitària

Aquest estiu una reconeguda empresa publicitària em va encarregar un treball que consistia en realitzar uns retrats d'uns models com si estiguéssin sota de l'aigua. El client final era el Club Natació Sabadell i la campanya era per la captació de nous socis. A la primera reunió amb l'equip creatiu, es va tractar de definir el "modus operandi" de la sessió; el que es va descartar per pura llògica era de fer les fotos sota l'aigua però es volia simular la sensació d'ingravidesa o flotavilitat que es té dins del lìquid element. La proposta dels creatius era fer les imatges des d'un punt de vista cenital i els models estirats a terra, però jo em vaig inclinar per fer les fotos saltant en un "mini-Jump", d'aquesta manera aconseguia molt millor l'efecte desitjat. 

Un cop definit com es realitzaria la sessió era el moment de planificar la il·luminació de l'estudi. Era de calaix que la llum principal havia de venir des de dalt, ja que des de sota l'aigua d'una piscina, aquesta sempre ens vindria de sobre. Es va disposar un octa de grans dimensions situat a 4 metres sobre el mini-jump, una Softlite frontal per reduir ombres, una caixa de 100x70 lateral, un paraigües rebotat al fons del ciclorama per omplir de llum a la part posterior del model i un ventilador per potenciar el moviment a la roba. Totes les imatges es van poder fer sense problema excepte la de yoga que es va fer cenitalment i la model a terra per afinar amb la correcte figura postural. El resultat el teniu aquí: