UNA ABRAÇADA!

Per aquestes dates et dones compte de com la gran maquinària del consumisme et cala als ossos de tal manera que arribes a creure que la teva felicitat depèn d'una compra, d'un objecte o d'un regal;  vull, molt humilment, fer-vos arribar aquest missatge que simbolitza el que estem creant: una nova generació que sense adonar-se prioritza els valors materials als sentiments, que vol regals i no petons, jocs individuals vers jocs compartits, la qüantitat vers la qüalitat. Sóc pare de dues joies i us ben juro que em costa moltíssim guiar-los pel que considero la millor educació per a ells, em costa perquè lluito contra una societat que des de petits ens ha transmès que si ets bó, uns personatges fantàstics et premiaran amb regals i si ets molt bo amb molts més regals; que bonica és la inocència dels infants i que maquiavèl.lica és la indústria del consum per a usar-la en contra seva. BONES FESTES AMICS MEUS!

Pallasses-Pallasses

A l'estiu del 2007 vaig tenir l'encàrrec d'una revista de fotografiar el festival internacional de pallasses d'Andorra (FIP); Com podia fotografiar amb poc més d'una tarda el que representaven aquestes fabuloses dones; vaig pensar que seria bona idea fer retrats bastant tancats i amb tres versions: la dona, la pallassa i ella rient-se de sí mateixa, cosa indispensable per a ser una bona pallassa, no?. Vaig portar un fons gris neutre i il.luminant amb dos flashos , un de finestra disposat frontalment i un de lateral per crear volum. Per mantenir les proporcions vaig posar una cadira davant del fons i la càmara sobre un trípode, d'aquesta manera aconseguia un efecte PhotoMaton; es va fer tota la sessió amb una lent macro de 60 mm. Per cert, vaig al.lucinar amb la gran professionalitat d'aquestes pallasses, per a mi les millors actrius que he fotografiat.

LA PATUM

Nascuda a l’edat mitjana i representada any rera any per un poble entregat a una festa que mescla tradició, sentiments i disbauixa; La Patum, declarada patrimoni inmaterial de la humanitat l’any 2005, representa el carácter d’una gent, la bellesa d’una regió, l’escenografia d’una faula i la rotunditat del so d’un tabal que resona a la plaça. Per entendre la distinció de la UNESCO només s’ha de visitar Berga i deixar-se portar pels 5 sentits per descobrir la màgia de la Patum. 

El meu amic Lopes.

Un dia, ara fa molts anys, vaig anar a casa d'una bona amiga. Mentre pujavem les escales del seu pis em va dir: -Avui coneixeràs en Lopes; jo pensava: serà el seu pare, un amic, el veí simpàtic?, doncs va resultar que en Lopes era un gat negre i esquerp que el que tenia més catxondo era el nom; allà vaig dir, si algun dia tinc un bitxo li posaré el mateix nom que el gat. Van passar anys, una sèrie de TV3 que va popularitzar en Lopes i finalment em va caure a les mans un cadell preciós de Pointer anglès i no vaig poder resistir en quedar-me'l i posar-li el nom del gat. Ara en Lopes és més conegut que jo i quan el passejo, veïns que no conec de res, el criden pel seu nom amb un somriure de complicitat. Bé, doncs en Lopes, a ple estiu amb una calor brutal, s'havia acostumat a dormir al porxo de casa amb el cos a la ombra i el cap a ple sol. Un dia, després de ser advertit pels veïns suïsos, que el gos podía agafar una insolació, vaig treure al porxo un ventilador per la bèstia en plan de conya. La imatge está feta al mateix porxo amb una mica de trampa: perquè en Lopes mirés directament al ventilador era temptat amb una deliciosa galeta i les orelles es van estirar amb uns fils de pescar i celo subjectant la part interior dels ventalls;  finalment vaig disposar de fons un paper mat de color blanc. El resultat va ser catxondo com el nom, no creieu? L'original és pel.lícula negativa blanc i negre de 6x8 cm.

retrats editorials

La meva incursió al món del retrat s'ha anat polint amb encàrrecs de diverses revistes nacionals i sempre, repeteixo, SEMPRE els he tingut que fer a contrarrellotge; alguns d'ells com ara el de Pau Gasol per a Elle, es va fer en un vestuari d'Andorra que feia més de dos mesos que ningú netejava i vaig tenir la gentilesa del seu representant de deixar-me'l 5 minutets per a mí tot sol! La sessió de la Carole Bouquet es va fer amb 15 minuts en una suite del hotel Arts repleta de gent on jo no parava de renegar per les dificultats de moure flashos entre tanta gentada; a les passarel.les sols trobar il.luminacions impossibles, contrallums brutals i 200 fotógrafs que volen el teu lloc i que t'ho fan saber a cop de colze; amb tot això vull dir que moltes vegades treballem amb feines de molta responsabilitat i mitjans molt precaris per no dir patètics; Aquí us passo algunes d'aquestes imatges seleccionades.

El Montseny, la muntanya sagrada.

Hi han llocs que hi passes mil vegades pel costat i sempres penses que hi voldries entrar però mai trobes el fotut dia per a fer-ho; a poc a poc amb la boca oberta, mires la seva bellesa a través de la finestra mentre amb silenci deixes que s’allunyi lentament; gràcies a un doble encàrrec de feina ara passo per l’A7 mirant el Montseny amb l'admiració i respecte de sempre però  amb la satisfacció de conèixer part dels seus secrets; Els seus paratges cambiants, les seves arbredes, els seus masos, formen part d’una orquestra natural que al llarg de les estacions es vesteixen de llarg convertint-se amb postals úniques i irrepetibles pels ulls que ho miren. 

Aquí us passo una selecció del report, que us avanço que no reflecteix la bellesa real d’aquesta muntanya sagrada.