La pastilla de la veritat

Com si de Màtrix es tractés, en les últimes eleccions ens han ofert la pastilla vermella o la blava per solucionar els problemes que inquieten als plebeus, però a diferencia de la pel·lícula, si hem escollit la de color blau, vermell, verd o taronja seguirem vivint igualment en un món irreal, muntat a mida d’uns quants espavilats que maneguen les normes pel seu propi interès per seguir indefinidament manipulant les cordes dels seus estúpids titelles.  Vivim en un món que es nodreix de la nostra ignorància, de la nostra “llibertat” fictícia, d’un consumisme absurd amb efecte ”placebo”, d’unes lleis partidistes, d’uns impostos socials sense retorn: Però hem de ser feliços, senyors! Per tant, que l’equip de nous milionaris guanyi al seu etern rival ens ha de reconfortar, que el rei imposat sigui “campetxano” ens ha de fer gràcia, que tinguem un vehicle contaminat ens ha de donar llibertat de moviments (encara que no puguem pagar el preu del combustible), que puguem tenir una casa a pagar a 35 anys ens ha de donar seguretat, tot això ens ha de tenir contents i distrets per seguir pasturant dins del programa inserit; és igual si tot és una fal·làcia, l’important és sentir aquesta “felicitat” per donar estabilitat a les cordes que ens manipulen. I qui ens manipula? Doncs aquells que viuen de l’especulació humana, d’aquells que posen preus als productes que conrees, aquells que compren i venen però no produeixen, aquells que han posat les lleis del mercat borsari per davant de la llei del poble, d’aquells que ens diuen com hem de viure i què hem de consumir per ser feliços, en definitiva, dels programadors del sistema. 

Ara sembla que hem d’arreglar un desajustament del sistema. Els programadors han dit als seus subordinats polítics que ens convencin del fet que érem massa “feliços”, que ens havíem posicionat una mica per sobre de les nostres possibilitats, que cobràvem massa, que la sanitat gratuïta no és viable, que paguem pocs impostos, en definitiva, que s’han de fer retallades per calmar els que maneguen el mercat de la nostra vida. L’amenaça serà clara: si no retalleu i enxufeu milions d’euros als usurers bancaris, el sistema tal i com el coneixem es penjarà.

Si el sistema es penja potser s’han de tallar les cordes que ens manipulen, fer un reset i per tant, fer visibles aquells fills de Déu que ens han estat collant les nostres vides durant una eternitat.

Ara pregunteu-vos: voleu realment prendre la pastilla de la veritat per veure el món real?

Benvinguts a Màtrix amics meus.

La vía Lactea, la lluna i es Cap de Barbaria

L'ùltim cop que he visitat Formentera, hi he anat amb la idea de fotografiar exposant més per les estrelles que per les escenes terrenals; tot es deu a que vaig tenir la sort de conèixer en Manel Soria (frikosal), un especialista en aquest tipus de fotografia. Bé, vaig fer el que vaig saber amb les poques indicacions que em va desvetllar el mestre i les limitacions del 24 mm muntat en la D3. Tot i així vaig quedar força content del resultat ja que vaig poder fotografiar en una mateixa imatge, part de la vía Làctea, la lluna i el far del Cap de Barbaria. Gràcies Manel per inspirar-me.

Els veritables amos

Últimament mirar les notícies per la televisió o fullejar el diari fa que et preocupis per la teva estabilitat econòmica de futur, i no parlo d'un futur llunyà sinó d'un futur pròxim. La veritat és que només surten notícies que t'adverteixen de les conseqüències d'una crisis que sembla no tenir fons. Per la gran majoria de la classe mitjana, que m'hi incloeixo, ens té completament al·lucinats que el nostre futur econòmic familiar depengui de si les accions dels veritables amos del corral es re-valoritzen o cauen en picat. Jo sempre he treballat amb les mateixes tarifes i no recordo tenir la sensació de bonanssa econòmica que diuen hi havia ara fa 4 anys. Sí, és veritat que ara l'acolloniment és global perquè ningú es sent segur en la seva feina però, per un autònom que mai ha tingut res clar ni s'ha sentit dins de cap empresa, aquesta sensació de no saber què faràs el proper mes, no és nova ni diferent. Diuen que si no s'injecta milions d'euros a la banca europea les conseqüències poden ser imprevisibles. Per una petita empresa que no ha fet bé les seves inversions les conseqüències  també són imprevisibles però el que està clar és que ningú li injectarà calers per salvar-la; doncs bé, què pot passar si els bancs s'ensorren? Que no tinguem números de compte per ingressar el rebut de la llum o de l'aigua? doncs, cap problema!, tornem a anar amb els diners amb mà a pagar-lo. Que els ajuntaments no poden cobrar els impostos pel banc? doncs que ho facin com sempre s'havia fet, amb un cobrador municipal que passi casa per casa. Si de fet, el què la banca ens ha maquillat, és el fet que el sistema econòmic és idèntic al de l'edat mitjana, simplement el que han fet és canviar els noms dels amos, dels cobradors i dels càstigs pels no pagadors. Si no ho veieu així, poseu-vos en la situació de tenir una propietat, que per suposat esteu pagant a uns usurers anomenats bancs. Què passa si no pagues les cuotes? que els usurers avisen als senyors feudals per fer-vos fora de casa vostre. Però si tens la sort de tenir una propietat i no dependre dels usurers, què passa si no pagues la cuota al gran terratinent anomenat ajuntament (I.B.I)?, doncs que també et foten fora de casa teva. Les propietats i terrenys que llaurem mai seran nostres si deixem de pagar els tributs que ens demanen els veritables amos. No us podeu imaginar lo difícil que pot ser voler sortir del sistema que tenen muntat. Et posen totes les traves possibles perquè tinguis que dependre d'ells i a sobre amb les seves condicions. Heu intentat, avui per avui, pagar algun rebut en mà? És pràcticament impossible!. Per molt trist que sembli, seguim essent el mateix populatxo que els reis, nobles i clero sotmetien amb normes i tributs completament abusius.

Per tot això, enyoro l'època que creia que els reis eren uns personatges que regalaven coses, que jo era el melic del món, que podia fer i ser el que desitjava, el que creia amb la bona gent, amb la màgia....... si senyors, enyoro la innocència de l'infant que viu en un món podrit maquillat per la ignorància.