Estic al tren, observant per la finestra un preciós matí d’hivern. En el vagó que comparteixo amb habituals desconeguts, em sobte veure que 4 dels 5 personatges de l'entorn, estan escoltant música i el cinquè, està entretingut amb la pantalla tàctil del seu iphone. Pip, pip, pip, pip!! la porta es tanca just abans d’arrancar el tren; han pujat una mare amb el seu fill i s’han assegut al davant. El nen no deixa de pulsar frenèticament els botons de la seva Nintendo i tot sovint obre els ulls ó gesticula simulant dolor. La mare, tecleja la Blackberry i somriu; està xatejant. Mare i fill interactuen amb les seves maquinetes però en cap moment es miren ni es parlen. El tren arriba a la següent estació i s’obre de nou la porta d’accés. Entra una noia jove. La miro i penso: déu nidó lo guapa que és! sóc l’únic que sembla percebre el rastre de perfum de flors que reparteix mentre es passeja perquè la majoria están desconnectats de la realitat. La noia, amb signes de decepció per no despertar l’admiració esperada, s’asseu al racó del vagó i sorpresa! treu del seva bossa un flamant iPAD; ara si que veig que algú se la mira, bé a ella o el seu nou gadget? La veritat és que ens estem convertint en una comunitat cada cop més ben connectada amb el món, amb un munt d’amics a la xarxa que constantment ens diuen què fan o deixen de fer, però miro al meu voltant i només veig a autòmates solitaris connectats amb una realitat digital freda i cos de plàstic. La connectivitat on-line ens manté informats del què passa al món però ens fa ser menys conscients del què passa al nostre voltant.
Aquesta setmana he estat a Fitur i allà s’ha parlat molt d’apostar pel món 2.0 i més concretament pels blogs de viatges com a plataforma de difusió massiva de continguts.
Comentant amb els experts Bloggers el secret perquè el teu producte sigui atractiu per les oficines de turisme, queda clar que has de tenir un munt de visites diàries i això només s’aconsegueix amb una recepta de tres ingredients:
1er. Oferir continguts de qualitat.
2on. Utilitzar un idioma com més global millor.
i 3er. Estar en les principals comunitats socials de la xarxa de manera activa.
Aquest tercer punt vol dir, estar enganxat contínuament al món digital i desgraciadament i per pura lògica, més desenganxat del món real.
Jo, personalment he apostat pel perfum de la noia, pels gestos del nen de la Nintendo i pel meravellós paisatge d’hivern de fora la finestra, és a dir per la realitat tal i com la visc i com la sento. Seguint la filosofia d’aquest discurs i creient fermament amb les relacions sensorials faig el meu bloc amb català perquè és com penso, amb continguts sincers i personals com qui explica coses a un amic i amb una relació i dedicació dins de les xarxes socials ajustada, per no condicionar la meva vida “real” diària.
Segurament i com vaticinen els experts, el meu bloc no tindrà èxit, però em conformo en veure, olorar, tocar i degustar el que m’envolta. Em conformo en poder ser conscient de veure com passa la vida al meu voltant i de comptar amb relacions reals que puc abraçar i tocar mentre els miro als ulls. Apostaré pels sentits i per les sensacions i lluitaré per no caure en l’aïllament d’aquells que queden per sopar amb un amic i acaben compartint la sobretaula amb silencis i missatges de teclat.
Amics meus, que una xarxa no us esborri el principi bàsic d'observar.
