COPYRIGHT / ALL RIGHTS RESERVED

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Totes les obres fotografiques d’aquest blog web són propietat de Ò. Rodbag, Fotògraf Professional, estan protegides per la Llei de Propietat Intel.lectual (texte-R.D.Leg. 1/96). Queda expressament prohibida la reproducció, distribució i/o divulgació, enmagatzamatge en un sistema de recuperació o transmissió de qualsevol format pel mitjà i procediment que sigui, (mecànic, electrònic o qualsevol altre), sense previa autorització escrita de l’autor. rodbag@gmail.com

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Todas las obras fotográficas del presente blog web son propiedad de Ò. Rodbag, Fotógrafo Profesional estando estas protegidas por la Ley de Propiedad Intelectual (texto refundido-R.D.Leg. 1/96). Queda expresamente prohibida la reproducción, distribución y/o divulgación, almacenamiento en un sistema de recuperación o transmisión en forma alguna por medio de cualquier procedimiento, sea éste mecánico, electrónico o cualquier otro, sin previa autorización por escrito del autor.


© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © All photographic works of this blog site are the property of Ò. Rodbag, a professional photographer while those protected by the Copyright Act (consolidated text-RDLeg. 1 / 96). It is expressly forbidden to reproduce, distribute and / or disclosure, stored in a retrieval system or transmitted in any form by any means, whether mechanical, electronic or otherwise, without prior written permission of the author. rodbag@gmail.com

30/11/10

L'afinador de les estrelles

Vaig conèixer l'home que afinava un so per guiar a les estrelles. Fent vibrar unes cordes tensades esperava cada dia, que el sol es posés. Amb els últims ratjos de la tarda, el mestre afinador es colocava sota l'arbre dels sons situat a cala Saona. Amb la cara de satisfacció del pare que mira amb urgull els seus fills, escull la màquina que avui sonará per les estrelles. Les ones del mar freguen incansables la costa insular, emeten un acompassat so de maraques. El mestre comença a fer timbrar l'instrument. El sol cau i  finalment les estrelles es deixen entreveure. Com un poema, tot flueix d'una manera exquisidament simple i natural.... tot és tant bonic. Mentre l'Eki segueixi tocant, les estrelles dansaran en cercles fins a trobar la lluna que les guiarà en el llarg camí del despertar de nou.
És que la imatge em porta a aquest rollo, no?
L'Eki i la seva empresa Formentera Guitars t'ensenya a fabricar i afinar la teva pròpia guitarra en tres setmanes. T'hi apuntes?


Aquesta imatge és una de moltes que es van realitzar el passat mes de setembre a Formentera per a un projecte que, com a tal, no es pot avançar res.

17/11/10

Saharauis de Tindouf


Fa tres anys vaig tenir la sort de poder visitar i conèixer un poble que des de fa 30 anys viu exiliat en un immens campament prop de Tindouf , en el Sàhara Argelí. Són els que coneixem com els Saharauis; més de 160.000 persones vivint directament d'ajudes internacionals que tapen a cop de talonari una realitat vergonyosa i incòmode per la nostre societat del benestar. Abans d'ahir la ministre d'afers exteriors espanyol va dir a la televisió que, davant dels greus incidents del territori ocupat del Aaiún, Espanya havia actuat procurant pels interessos del nostre país...-Quins collons!!!!! Davant clars indicis de brutals repressions a la població civil Saharaui, d'un bloqueig informatiu internacional i l'expulsió de periodistes espanyols, la ministre de torn ens diu que, per poder pescar davant la costa marroquina, perquè ens segueixin fent de mur davant la creixent immigració sub-Sahariana cap Europa i perquè el nostre rei "campechano" es pugui relacionar cordialment amb el seu amic Mohamed VI,  ens hem de callar i posar la llengua al cul!
Cada vegada em sento menys representat per un govern espanyol que es fa dir d'esquerres però que aplica una política tan allunyada dels seus principis.
Em sap greu entrar en política en aquest bloc, però realment parlo de justícia, justícia per un poble que el 14 de novembre de 1975 va ser abandonat i vengut al Marroc i Mauritània en un acord a la capital d'Espanya. Llavors la dictadura espanyola no van pensar ni escoltar al poble Saharaui, i ara el govern d'en Zapatero, pensa fer el mateix.























14/11/10

La professió del miserable


Des de la popularització total de la fotografia digital, l’intrusisme en el sector professional no ha deixat de créixer fins a nivells insostenibles. La crisis econòmica ha aguditzat la situació afavorint o justificant aquelles vegades que, amics que els hi agrada la fotografia, fan feines a costos ridiculs o bé de manera completament gratuïta.
Fa un parell de setmanes, una amiga em va demanar un pressupost per fer les fotografies d’un llibre. Després de passar-li per mail el pressupost, vaig rebre com a contesta que no esperaba que les fotografies li pujessin tant; al trucar-la em va dir que els costos del maquetador i de la imprempta ja li pujaven molt i que no disposava de tant pressupost per les imatges. Jo vaig limitarme a justificar els costos basant-me amb la qüalitat i professionalitat del meu producte. Fins aquí, tot normal. El que no és normal i ratlla el surrealisme és la seva última trucada que, fent ús de la confiança, em va dir que finalment   les fotos els hi faria una senyora empresaria que li agradava molt la fotografia i li surtien algunes de molt maques; aquesta empresaria a sobre els hi va dir que no els hi cobraría res, ni tan sols li haurien de pagar el dinar. Finalment, i jo absolutament al·lucinat per tal confessió,  va i em demana consell sobre com relitzar la sessió fotogràfica. És com si a un paleta li diguéssim que no ens fará la reforma del lavabo perquè les rajoles i mobiliari sanitari ens ha costat molt però li demanéssim consell de com el nostre amic  “Xapusses”  ha de posar les baldoses.
Tinc una feina envejada per molts i idealitzada per altres però, la realitat de la meva professió és tant miserable, que qualsevol amb una càmara es creu amb el dret de poder-la exercir.
Ara preguntem-nos perquè considerem una negligència o una il·legalitat l’intrusisme en professions com la lampisteria, la construcció, la mecànica, l’arquitectura, i no pensem el mateix amb la fotografia professional. No per tenir un bon tornabis i per saber nocions d’electrònica podem fer l’instalació elèctrica de la casa d’un amic, no?
Si l’estat no regula ni protegeix la nostra professió com qualsevol altre, millor serà treballar al marge de la llei deixant de contribuir i pagar impostos per fer més equitativa la competència deslleial que avui ens asfixia. 

4/11/10

Ingravidesa publicitària

Aquest estiu una reconeguda empresa publicitària em va encarregar un treball que consistia en realitzar uns retrats d'uns models com si estiguéssin sota de l'aigua. El client final era el Club Natació Sabadell i la campanya era per la captació de nous socis. A la primera reunió amb l'equip creatiu, es va tractar de definir el "modus operandi" de la sessió; el que es va descartar per pura llògica era de fer les fotos sota l'aigua però es volia simular la sensació d'ingravidesa o flotavilitat que es té dins del lìquid element. La proposta dels creatius era fer les imatges des d'un punt de vista cenital i els models estirats a terra, però jo em vaig inclinar per fer les fotos saltant en un "mini-Jump", d'aquesta manera aconseguia molt millor l'efecte desitjat. 


Un cop definit com es realitzaria la sessió era el moment de planificar la il·luminació de l'estudi. Era de calaix que la llum principal havia de venir des de dalt, ja que des de sota l'aigua d'una piscina, aquesta sempre ens vindria de sobre. Es va disposar un octa de grans dimensions situat a 4 metres sobre el mini-jump, una Softlite frontal per reduir ombres, una caixa de 100x70 lateral, un paraigües rebotat al fons del ciclorama per omplir de llum a la part posterior del model i un ventilador per potenciar el moviment a la roba. Totes les imatges es van poder fer sense problema excepte la de yoga que es va fer cenitalment i la model a terra per afinar amb la correcte figura postural. El resultat el teniu aquí: