COPYRIGHT / ALL RIGHTS RESERVED

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Totes les obres fotografiques d’aquest blog web són propietat de Ò. Rodbag, Fotògraf Professional, estan protegides per la Llei de Propietat Intel.lectual (texte-R.D.Leg. 1/96). Queda expressament prohibida la reproducció, distribució i/o divulgació, enmagatzamatge en un sistema de recuperació o transmissió de qualsevol format pel mitjà i procediment que sigui, (mecànic, electrònic o qualsevol altre), sense previa autorització escrita de l’autor. rodbag@gmail.com

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Todas las obras fotográficas del presente blog web son propiedad de Ò. Rodbag, Fotógrafo Profesional estando estas protegidas por la Ley de Propiedad Intelectual (texto refundido-R.D.Leg. 1/96). Queda expresamente prohibida la reproducción, distribución y/o divulgación, almacenamiento en un sistema de recuperación o transmisión en forma alguna por medio de cualquier procedimiento, sea éste mecánico, electrónico o cualquier otro, sin previa autorización por escrito del autor.


© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © All photographic works of this blog site are the property of Ò. Rodbag, a professional photographer while those protected by the Copyright Act (consolidated text-RDLeg. 1 / 96). It is expressly forbidden to reproduce, distribute and / or disclosure, stored in a retrieval system or transmitted in any form by any means, whether mechanical, electronic or otherwise, without prior written permission of the author. rodbag@gmail.com

18/4/11

Gràcies a tothom! sou un regal!

Avui, dia que cumpleixo anys, he rebut moltíssimes mostres d'afecte per part d'amics i coneguts. Realment és un regal tenir a gent que encara q només sigui un cop a l'any s'enrecordin de tú.
Ara fa dos anys, el destí em va regalar conèixer una illa fantàstica que m'ha obsequiat amb postals de conte i records imborrables.



Com q no us puc regalar més del què sòc us adjunt'ho un vídeo del reportatge de Formentera q crec q us pot agradar. Una abraçada a tots, els que m'han felicitat i els que no,  i per molts anys!


13/4/11

Dolors Gordils i les seves 40 primaveres.

El passat dissabte, la periodista i gran amiga Dolors Gordils, va fer anys. La festa de celebració va transcórrer en un idil·lic paratge del plà de l'estany.   Va ser una festa preciosa, gràcies reina per convidar-nos!. 
La Dolors, és una dona admirable, que transmet bon rotllo i desborda simpatia. A part d'un caràcter excel·lent és una de les millors periodistes que conec i potser per això, per ser tant bona, ara es dedica a una altre cosa. Amb ella he compartit els viatges més ben produits i la trobo molt a faltar; potser per això, perquè la trobo a faltar, vaig voler fer-li un retrat allà mateix, en aquell camp i al mateix dia del seu aniversari. De totes les imatges que vaig fer-li, em quedo amb aquesta que adjunt'ho. Ella sempre riu i en aquest retrat no, potser per això m'agrada. La seva mirada transmet sinceritat, seguretat i fermesa però també dolçor i tendresa. 
  

Com que jo li vaig darrera amb això de l'edat, vaig demanar-li que m'expliqués que era per ella cumplir 40 anys, i això és el que va respondre:

"Mai m’ha preocupat fer anys. És més, sempre he estat de l’opinió que hem d’aprendre a conviure amb el pas del temps i a no tenir por d’envellir. Per mi fer anys, és una benedicció (el veritable problema seria no fer-ne). I és potser per això que m’ha fet una especial il·lusió celebrar el meu 40 aniversari i tenir una excusa per fer balanç dels primers 40 anys de la meva vida. Un balanç que m’ha permès adonar-me que sóc una dona privilegiada i que he de donar gràcies a la vida per tots els privilegis que m’ha concedit. Gràcies perquè tinc una família que m’estima i es preocupa per mi! Gràcies perquè tinc un fill fantàstic!! Gràcies perquè estic envoltada d’amics i persones excel·lents! Gràcies perquè sempre he pogut treballar fent allò que m’agrada! Gràcies perquè els meus i jo tenim salut! Gràcies perquè tinc més del que necessito per viure! Gràcies per tantes i tantes coses que no acabaria mai el capítol d’agraiments. És clar que en aquests 40 anys no tot han estat flors i violes, però fins i tot, agraeixo els moments dolents que m’han permés créixer i evolucionar com a persona. Sense aquests moments de llàgrimes i tristor segur que no seria la dona que sóc avui.
He hagut d’esperar 40 anys per sentir-me lliure, madura, segura, equilibrada (amb la justa mesura entre seny i rauxa), satisfeta, contenta, plena, visquent tots els dies de la meva vida, tal i com postulava Jonathan Swift."

                                                                                  Dolors Gordils, 
                                                              Blanes, 12 d'abril de 2011