Monster USA by Car and Driver

El finals del mes de Novembre, la revista Car & Driver de Hearst Magazines em va encarregar cubrir l'espectacle dels Monster Jump a Barcelona. Dos anys enrera ja ho havia fet i recordava que era un espectacle molt yanqui, on vehicles monstruosos competien primer per veure qui era més ràpid i després qui feia més l'animal. Com que personalment creia recordar que era bastant aburrit, vaig decidir fer tota la part de l'espectacle de velocitat amb "barridos" a 1/30 f:9 a 320 ISO. Em vaig arriscar bastant tractant-se d'un encàrrec editorial però el resultat va ser molt més espectacular que l'espectacle en sí.  Aquí us deixo una selecció en B/N. El reportatge periodístic d'en Rafa Mingorance i els originals en color els podeu veure a Car & Driver en aquest número de Febrer de 2012.

B/W: Brusseles, Bruixes i Gant

Us deixo una petita selecció d'imatges del reportatge "Tintin in Brussels"  en blanc i negre amb altres de Bruixes i Gant fetes a la mateixa producció.

Aston Martin Rapide

Aquesta imatge completament oposada a l'anterior post és d'una producció feta a León; justament l'edifici del darrera del vehicle és el parador San Marcos de la ciutat. El tractament digital de la imatge és clarament publicitàri. No preten ser descriptiva sinó el que preten és atreure l'atenció del lector; El vehicle sembla que surti d'un món de còmic i es converteixi en real. Aquest vehicle amb motor V12 de 6 litres i  480 Cv, està fora de la realitat mundana. Per qui li pugui interessar el seu preu ronda els 240.000 € i el consum (només amb gasolina de 98 octans) és brutal. Per la producció de 4 dies ens va costar 480 € només de combustible, el què deia completament lluny de la realitat.

Morgan Aero 9: Natural camouflage

Quan realitzes el reportatge d'un vehicle com el Morgan i a sobre és de color taronja, és difícil passar desapercebut i que el vehicle quedi integrat en l'entorn és pràcticament impossible, però vaig aconseguir-ho justament en un carrer d'una ciutat de la regió anglesa de Cotswolds. La dominant ataronjada de les faroles es va sintetitzar amb el color del Morgan i mitjançant un petit flash filtrat amb gelatina blava i disparat per radio, vaig intentar imitar el color del cel del capvespre. Aquesta imatge només té el revelat del Raw. Els reflexes i ombres sobre el vehicle el fan real i palpable, lluny de les actuals produccions milionàries que presenten uns cotxes tant perfectes que semblen més prototips digitals que no pas vehicles reals.

A la Cuina dels Ruscalleda

Veure gent apassionada amb la seva feina és sempre un plaer, però veure a mare i fill que els hi apassiona el mateix i a sobre tenen èxit amb el què fan, és extraordinari. La revista AR del grup Hearts Magazines España em va encarregar fotografiar a la Carme Ruscalleda i el seu fill Raül Balam. Entre tots dos tenen 6 estrelles michelín (3 Sant Pau de Sant Pol, 2 el Sant Pau de Tokio i 1 el Moments del Hotel Mandarín de Barcelona) que avalen la gran qualitat de les respectives cuines però la intenció del editor era fotografiar-los distesament a la cuina de casa seva. L'article es deia: "Mamá, hoy cocino yo" i simulava el fet que en Raül cuinava per la seva mare. Va ser una sessió curta però divertida on els protagonistes van regalar dosis d'humor i bon rotllo.

Tant en Raül com la Carme van demostrar que no se'ls hi donava gens malament el fet d'actuar i improvisar. En cap moment van fer valdre la seva condició de super Chefs ni em van fer sentir incòmode. Gràcies Carme i Raül, va ser un plaer treballar amb vosaltres.

8 anys sense Floquet de Neu

El passat 24 de novembre es va cumplir 8 anys de la mort d'en Floquet de Neu. La meva primera vegada i la última que el vaig veure va ser justament 2 mesos abans de que morís. La seva mirada em va semblar hipnotitzant i hauria estat tot el dia mirant-lo. Sabia que tenia càncer a la pell i que l'estava matant a poc a poc i potser per això vaig anar-hi com aquell que va a despedir-se d'un amic. Ara s'acaba d'estrenar la pel·lícula sobre ell i potser per això o perquè pels Nadals recordem tots aquells que no hi son, he desenterrat aquestes imatges de l'arxiu per compartir-les amb vosaltres. "Nfumu ngui", et seguim recordant.

El jardí celestial

Aquest jardins situats a la muntanya màgica de Barcelona, representa un dels millors patrimonis naturals de la ciutat. Inaugurat l'any 1922 per l'exposició internacional de la Barcelona del 29, van ser projectats per Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió Tudurí. Amb aquests jardins es va crear un nou estil paisatgístic d'arrel mediterrània. És un plaer passejar-hi i admirar com es complementa a la perfecció la naturalesa amb la intervenció humana. L'encàrrec de fotografiar aquest parc em va venir, la primavera passada, per la revista Nuevo Estilo del grup Hearst Magazines. Mentre voltava buscant els millors racons del parc em vaig trobar aquesta postal. L'arbre nascut al bell mig de l'escala semblava l'ascenció celestial de la mare natura; la llum lliscava pels graons de pedra marcant unes ombres que direccionaven la llum de manera ascendent. Realment la simbiosis entre la naturalesa i l'home és total regalant al qui ho observa moments de pau i equilibri emocional.

Merry Christmas

Algunes sorpreses et poden canviar la vida.
Algunas sorpresas te pueden cambiar la vida.

Bon Nadal, Merry Christmas, Joyeux Noël, Feliz Navidad, Frohe Weihnachten


Informació de la imatge:

dia: 24/12/2011  /Hora: 15:21 PM
Localització: Wc d’autopista A7
Num imatge:_DSC0239.NEF
ISO: 200  f/9,0 1/15
Càmara: Nikon D3
Lent: Nikkor 20 mm f/2,8

El Garraf Romàntic

Res tindria d'especial aquesta portada si no fos perquè es va realitzar amb la Mamiya 645AFD i un respaldo Leaf Aptus II 12 de 80 milions de píxels. Com que l'interior demanava un angular equivalent a un 18 mm i només disposavem d'una lent Schnneider de 55 mm f:2,8 (equivalent a un 30mm en pas universal), vaig decidir fer una seqüència de 27 imatges per muntarles posteriorment amb Photoshop. El problema va ser que cada imatge ocupava 229 Mg i l'acoplament amb Photomerge es va fer etern!!! 

Pel que fa a la il·luminació es va utilitzar un equip de dos capçals D1 Profoto de 1000W i un Acute B2 de 600 W també de Profoto que van fer que l'interior s'omplis de llum a través dels finestrals. Quan es va fer aquesta seqüència us prometo que a l'exterior ja era ben fosc. Els tres punts de llum són situats a l'exterior de la finestra de la esquerra, un altre entra pel finestral de la dreta i il·lumina parcialment el piano i la última situada al finestral del fons creant la contra amb ombres marcades de la model. Tot aquest desplagament de medis va ser gràcies a l'equip de Innovafoto que va voler que féssim la portada amb la única càmara a l'estat amb aquestes característiques. 

Si voleu veure el vídeo del Making Off realitzat per Naturpíxel Clickeu aquí:  MAKING OFF

També us adjunt-ho aquestes imatges del reportatge que s'han descartat. Per veure l'autèntic reportatge del Garraf Romàntic no us quedará més solució que comprar el proper número del Descobrir.

Pel qui vulgui o pugui venir a la presentació del número es fa avui a les 13:00 h a la Casa Museu de Can Papiol de Vilanova i la Geltrú.

Recordant Chiapas

                   

Possiblement per anyorança us adjunt'ho aquest petit recull del reportatge de Chiapas. Actualment no viatjo tant com abans i la veritat és que es troba a faltar el fet de conèixer nous racons llunyans. Ara que ja tinc els meus fills més autosuficients, espero que aviat tornin aquells encàrrecs de creuar mars i muntanyes. La riquesa de colors de Chiapas va ser de gran ajuda per fer el reportatge en només 5 dies. Espero que us agradin.

Agullana. Desembre de 2007. Primer encàrrec del Descobrir

Sempre, quan una revista que no hi col·labores habitualment et fa un encàrrec, la motivació és duplica perquè vols causar bona impressió als nous clients. Aquest mes de desembre ha fet 4 anys del meu primer encàrrec de la Revista Descobrir Catalunya. L'encàrrec consistia en fer un reportatge d'Agullana, un poblet de les Salines Bassegoda, al nord oest de Figueres. Recordo perfectament el forn Cortada on feien la millor coca i pa al forn de llenya de tota la comarca. Van ser 4 dies intensos i molt gratificants i recomano a qui no conegui aquest petit poble que faci una escapada per descobrir-lo. He recuperat aquesta imatge del café de la Concordia d'Agullana on la llum hivernal l'invaïa cada tarda fent llargues ombres en el terra del saló.