“-Hei, sabeu quina temperatura de color disparen?”; acabo d’arribar a la zona de gràfics situada al final del catwalk. Com sempre arribo a l’ùltim minut, aquest any he tingut sort que el passe previst per les 11 del matí s’ha retrassat. Ajusto el balanç de blancs a 5500º K, segons diuen els tècnics de llum, utilitzarán canons de llum dia. Disposo la bossa d’òptiques i la maleta del macbook als meus peus. Sempre utilitzo el 70-200 mm per fer aquesta feina i disparo amb format JPEG ja que s’ha d’editar in situ a tot drap per passar les imatges on line. Avui tinc passes fins a les 5 de la tarda, és a dir, no em mouré d’on m’acabo de seure, fins al cap de 6 hores si no hi ha cap retràs. Sort en tinc que la “Mariajo”, companya de feina del grup Hachette, sempre agafa el millor lloc, centradet i a primera fila.
Carinyosament anomeno a les models de passarel·la, “mujeres palo” per la seva constitució física; els dissenyadors de moda busquen perxes i elles cumpleixen a la perfecció els seus desitjos. Personalment crec poc atractiva una dona sense curves però reconec que la roba els hi escau molt bé. Les “Mujeres palo” tenen un paral·lelisme amb les “dones girafa” del nord de Tailandia, les dues maltracten el seu cos per a viure, unes posant-se anelles al coll fins deformar-lo i les altres deixant de menjar per seguir caminant com un gat sobre la passarel·la.
Els llums de sala es desplomen mentre algun invitat despistat corre cap el seu seient. Els gràfics tensem els muscles i preparem les “armes”; surt la primera model i tots ja la mirem a través del visor. Plano general i comença el caminar per la passarel·la coneguda o “Catwalk”. A mig camí les càmeres comencen a disparar i d’allà fins a la parada i pose de la model el soroll dels miralls de les reflex semblen metralletes: “trac, trac, trac, trac!”, en aproximadament 25 minuts que durarà el passe dispararé unes 700 vegades l’obturador. El fotògraf del costat dispara la seva Canon al mateix temps que fa fotos amb el seu Iphone, tot val per ser el primer en tenir fotos penjades a la red.
La llum dels canons situades a la part oposada d’on disparem ens compliquen molt la feina i això provoca tensió entre els companys. La veritat és que són unes contrallums molt putes que fan anar de cul els autofocus de les càmeres.
S’acaba el passe amb un/a dissenyador/a somrient enmig dels aplaudiments dels assistents, avui no hi ha hagut cap pas en falç i tot ha sortit perfecte.
Mentre els convidats i professionals deixen els seus seients ja tinc volcades les imatges i començo a editar. Abans que comenci l’altre passe ja estic penjant les fotos al FTP de l’editorial per la que avui treballo. Les fotos es publicarán en varies revistes però mai sabré quines ni les veuré publicades, ni falta em fa.
Bona entrada !
ResponEliminaGràcies Manel! Una abraçada.
ResponElimina