Friends: Josep Mª Jubells

Som amics des que ens varem conèixer i encara que no fa ni deu anys que ens parlem, el considero un amic de tota la vida (o si més no això em sembla). En Josep Mª Jubells el podria definir amb molts adjectius i tots serien positius, pero si el tingués que definir amb una sola paraula, sens dubte aquesta sería "mestre".  El vaig conéixer com a pintor d'aquareles i al·lucinava amb la técnica de texturització de les seves obres; poc a poc vaig anar descobrint la persona i l'univers de la seva obra. Ara pinta olis i acrílics amb la mateixa sabiesa i saber fer de sempre. Mirant la seva obra redescobrim textures, formes i colors que combinen de manera magistral per crear peces d'una gran bellesa plastica i estètica.

Com bon amic, em permet desenvolupar la creativitat amb propostes esbojarrades. L'última és aquesta que us presento que, tot i tenir ben clar el concepte, localització i muntatge, ha costat molt el poder fer-la. Sempre hi havia alguna cosa que ens feia retrasar la producció: quan no era el Morgan que tenia que pasar la revisió, era en Jubells que estava a Méxic, quan podiem tots dos, la climatologia no era la més indicada, total, semblava impossible poder trobar la manera de coordinar totes les peces necessàries per poder fer la fotografia. Finalment, i després de 3 anys,  vaig poder cumplir el desig de fotografiar el mestre Jubells tal i com havia pensat. L'imatge titulada "Passejant la inspiració" pretent mostrar aquells moments en què l'artista es bloqueja i surt de l'estudi per recuperar la inspiració. La localització és en una carretera del Montseny on la orografia del terreny permitia posar el punt de vista de la càmara pràcticament per sota del nivell de l'asfalt i no tenia valles protectores. El que ens va costar més d'aconseguir va ser que el fil de nylon aguantés el pes del marc. 

En el següent texte, en Josep Mª reflexiona sobre el fet que, tot i sentint-se artista des de ben jove, no s'ha pogut dedicar a la seva passió fins fer-se gran:

LA PRIORITAT AL DESITG

"Dibuixes i pintes des de que en tens record i tu mateix et vas donant compte de l'evolució. De sobte, potser covardia o necessitat et fan allargar en el temps el que més desitges...Feina, comoditat, família, estabilitat econòmica... es tornen prioritaris i secundari el que realment desitges fer.

Què és el que vaig aconseguir...? només una petita part del que desitjava, però sempre he sabut, que em faltava quelcom que m'era fonamental per la meva existència emocional, sinò pintava no podia expressar ni donar sortida a la meva sensibilitat, sense la pintura era incapaç d'expressar les meves emocions mes subtils i profundes.

De sobte decideixo tornar-hi i que l'art torni a ser l'eix de les meves emocions, la forma d'explicar la meva existència... He treballat incansablement per recuperar l'ofici, d'imaginació i estabilitat emocional ja en tenia. He tornat a ser jo mateix."

Josep Mª Jubells, Setembre de 2010.