Somnis trencats

La Maria és el més semblant a un àngel que he conegut mai; normalment està sempre volant pels nùvols i he vist amb els meus ulls com, amb la seva presència, la desesperació d'una mare es convertia en esperança i el plor d'un nen en un somriure; la vida et condueix a llocs i situacions inesperades i a la Maria una greu enfermetat la va dur a replentejar-se la seva vida i adaptar-la per ajudar als més desvalguts;  després de la llarga baixa, va omplir una maleta amb medicines de la farmaciola de casa i va anar a treballar. Era assafata i el seu primer "salt" va ser a un destí Africà; nomès aterrar va agafar la seva petita maleta repleta de medicines i es dirigí a l'hospital de la ciutat, va deixar la maleta sobre l'atrotinat mostrador de recepció i va dir: -feu una llista amb els medicaments que necessiteu i miraré de portar-los. La llista era interminable però per la Maria va representar un repte i una motivació; va començar a "encomanar" a les companyes de feina perquè també omplissin les seves maletes de medicaments, va anar a empreses farmacèutiques perquè col.laboressin amb el projecte i en cada nou destí portava una nova llista, un nou repte; finalment la companyía per la que treballava la María va apadrinar la seva tasca amb la condició que es formalitzés una ONG; es va batejar amb el nom de "mano a mano" i era formada pels empleats d'Iberia amb la Maria al capdavant; amb 12 anys de vida aquesta ONG ja portava més de 350 tones d'ajuda a 14 països del món. La tasca de la María era exepcional; continuava fent d'assafata, mediava amb empreses per aconseguir donacions, visitava personalment projectes, realitzava reunions amb polítics i tenía la dificil tasca de ser mare soltera de dos adolescents. Bé, doncs vaig tenir el privilegi de seguir-la a Ecuador i posteriorment a Güatemala per fer un reportatge sobre ella que es va publicar a Pronto, AR i Marie Claire. Va ser molt emocionant conèixer als que ella anomenava " els seus Àngels", nens amb malalties oncològiques i pocs recursos econòmics que tenien com a ùnica esperança de vida, el  realitzar el tractaments a Espanya.  " Mano a mano" utilitzava la seva infrastructura, aconseguint els mitjans econòmics i mèdics perquè això fos possible. Vaig conèixer en Jaime, un dels "angelets" de la Maria; tenía 12 anys i estava a una habitació d'un hospital oncològic d'Ecuador; havia estat a Espanya on se li va haver d'emputar la cama dreta per sobre del genoll; la Maria li portava la nova cama ortopèdica. Tota la familia d'en Jaime va rebre a la Maria amb els ulls amarats de llàgrimes, l'agraïment sincer de les seves paraules i la humiltat dels seus gestos omplien de llum aquella trista habitació. En Jaime es va posar la protesis i va fer els primers passos amb determinació i tenacitat, ajudat per una crosa a una mà i amb la Maria a l'altre. Tot plegat va ser una experiència preciosa i plena d'emocions.
Fa uns tres mesos vaig assabentar-me que a la Maria l'havien fet renunciar a la presidència de la ONG. extra-oficialment vaig saber que la seva persona creava masses envejes dins de la pròpia organització ja que prenía massa protagonisme en els projectes i no recompensava prou la feina dels que estaven a la ombra. Quins collons!!!! Al preguntar-li a la Maria com ho havia permés em va dir: -estic lligada a dos fills i a una hipoteca que no perdona a final de mes; I és que aquest món està replet de malperits que es dediquen a castrar els somiadors inconformistes que el volen canviar. També vaig saber que en Jaime no va superar l'enfermetat. Encara recordo quan li van preguntar que voldría ser de gran i va dir: -seré metge per ajudar a curar al nens del meu pais. Un altre somni trencat a la terra i una nova estrella al firmament.  Fins sempre Jaime.
Adjunt'ho el PDF del reportatge.