COPYRIGHT / ALL RIGHTS RESERVED

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Totes les obres fotografiques d’aquest blog web són propietat de Ò. Rodbag, Fotògraf Professional, estan protegides per la Llei de Propietat Intel.lectual (texte-R.D.Leg. 1/96). Queda expressament prohibida la reproducció, distribució i/o divulgació, enmagatzamatge en un sistema de recuperació o transmissió de qualsevol format pel mitjà i procediment que sigui, (mecànic, electrònic o qualsevol altre), sense previa autorització escrita de l’autor. rodbag@gmail.com

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Todas las obras fotográficas del presente blog web son propiedad de Ò. Rodbag, Fotógrafo Profesional estando estas protegidas por la Ley de Propiedad Intelectual (texto refundido-R.D.Leg. 1/96). Queda expresamente prohibida la reproducción, distribución y/o divulgación, almacenamiento en un sistema de recuperación o transmisión en forma alguna por medio de cualquier procedimiento, sea éste mecánico, electrónico o cualquier otro, sin previa autorización por escrito del autor.


© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © All photographic works of this blog site are the property of Ò. Rodbag, a professional photographer while those protected by the Copyright Act (consolidated text-RDLeg. 1 / 96). It is expressly forbidden to reproduce, distribute and / or disclosure, stored in a retrieval system or transmitted in any form by any means, whether mechanical, electronic or otherwise, without prior written permission of the author. rodbag@gmail.com

26/11/11

La pastilla de la veritat



Com si de Màtrix es tractés, en les últimes eleccions ens han ofert la pastilla vermella o la blava per solucionar els problemes que inquieten als plebeus, però a diferencia de la pel·lícula, si hem escollit la de color blau, vermell, verd o taronja seguirem vivint igualment en un món irreal, muntat a mida d’uns quants espavilats que maneguen les normes pel seu propi interès per seguir indefinidament manipulant les cordes dels seus estúpids titelles.  Vivim en un món que es nodreix de la nostra ignorància, de la nostra “llibertat” fictícia, d’un consumisme absurd amb efecte ”placebo”, d’unes lleis partidistes, d’uns impostos socials sense retorn: Però hem de ser feliços, senyors! Per tant, que l’equip de nous milionaris guanyi al seu etern rival ens ha de reconfortar, que el rei imposat sigui “campetxano” ens ha de fer gràcia, que tinguem un vehicle contaminat ens ha de donar llibertat de moviments (encara que no puguem pagar el preu del combustible), que puguem tenir una casa a pagar a 35 anys ens ha de donar seguretat, tot això ens ha de tenir contents i distrets per seguir pasturant dins del programa inserit; és igual si tot és una fal·làcia, l’important és sentir aquesta “felicitat” per donar estabilitat a les cordes que ens manipulen. I qui ens manipula? Doncs aquells que viuen de l’especulació humana, d’aquells que posen preus als productes que conrees, aquells que compren i venen però no produeixen, aquells que han posat les lleis del mercat borsari per davant de la llei del poble, d’aquells que ens diuen com hem de viure i què hem de consumir per ser feliços, en definitiva, dels programadors del sistema. 
Ara sembla que hem d’arreglar un desajustament del sistema. Els programadors han dit als seus subordinats polítics que ens convencin del fet que érem massa “feliços”, que ens havíem posicionat una mica per sobre de les nostres possibilitats, que cobràvem massa, que la sanitat gratuïta no és viable, que paguem pocs impostos, en definitiva, que s’han de fer retallades per calmar els que maneguen el mercat de la nostra vida. L’amenaça serà clara: si no retalleu i enxufeu milions d’euros als usurers bancaris, el sistema tal i com el coneixem es penjarà.
Si el sistema es penja potser s’han de tallar les cordes que ens manipulen, fer un reset i per tant, fer visibles aquells fills de Déu que ens han estat collant les nostres vides durant una eternitat.
Ara pregunteu-vos: voleu realment prendre la pastilla de la veritat per veure el món real?
Benvinguts a Màtrix amics meus.

2 comentaris: