COPYRIGHT / ALL RIGHTS RESERVED

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Totes les obres fotografiques d’aquest blog web són propietat de Ò. Rodbag, Fotògraf Professional, estan protegides per la Llei de Propietat Intel.lectual (texte-R.D.Leg. 1/96). Queda expressament prohibida la reproducció, distribució i/o divulgació, enmagatzamatge en un sistema de recuperació o transmissió de qualsevol format pel mitjà i procediment que sigui, (mecànic, electrònic o qualsevol altre), sense previa autorització escrita de l’autor. rodbag@gmail.com

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Todas las obras fotográficas del presente blog web son propiedad de Ò. Rodbag, Fotógrafo Profesional estando estas protegidas por la Ley de Propiedad Intelectual (texto refundido-R.D.Leg. 1/96). Queda expresamente prohibida la reproducción, distribución y/o divulgación, almacenamiento en un sistema de recuperación o transmisión en forma alguna por medio de cualquier procedimiento, sea éste mecánico, electrónico o cualquier otro, sin previa autorización por escrito del autor.


© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © All photographic works of this blog site are the property of Ò. Rodbag, a professional photographer while those protected by the Copyright Act (consolidated text-RDLeg. 1 / 96). It is expressly forbidden to reproduce, distribute and / or disclosure, stored in a retrieval system or transmitted in any form by any means, whether mechanical, electronic or otherwise, without prior written permission of the author. rodbag@gmail.com

2/11/11

Els veritables amos


Últimament mirar les notícies per la televisió o fullejar el diari fa que et preocupis per la teva estabilitat econòmica de futur, i no parlo d'un futur llunyà sinó d'un futur pròxim. La veritat és que només surten notícies que t'adverteixen de les conseqüències d'una crisis que sembla no tenir fons. Per la gran majoria de la classe mitjana, que m'hi incloeixo, ens té completament al·lucinats que el nostre futur econòmic familiar depengui de si les accions dels veritables amos del corral es re-valoritzen o cauen en picat. Jo sempre he treballat amb les mateixes tarifes i no recordo tenir la sensació de bonanssa econòmica que diuen hi havia ara fa 4 anys. Sí, és veritat que ara l'acolloniment és global perquè ningú es sent segur en la seva feina però, per un autònom que mai ha tingut res clar ni s'ha sentit dins de cap empresa, aquesta sensació de no saber què faràs el proper mes, no és nova ni diferent. Diuen que si no s'injecta milions d'euros a la banca europea les conseqüències poden ser imprevisibles. Per una petita empresa que no ha fet bé les seves inversions les conseqüències  també són imprevisibles però el que està clar és que ningú li injectarà calers per salvar-la; doncs bé, què pot passar si els bancs s'ensorren? Que no tinguem números de compte per ingressar el rebut de la llum o de l'aigua? doncs, cap problema!, tornem a anar amb els diners amb mà a pagar-lo. Que els ajuntaments no poden cobrar els impostos pel banc? doncs que ho facin com sempre s'havia fet, amb un cobrador municipal que passi casa per casa. Si de fet, el què la banca ens ha maquillat, és el fet que el sistema econòmic és idèntic al de l'edat mitjana, simplement el que han fet és canviar els noms dels amos, dels cobradors i dels càstigs pels no pagadors. Si no ho veieu així, poseu-vos en la situació de tenir una propietat, que per suposat esteu pagant a uns usurers anomenats bancs. Què passa si no pagues les cuotes? que els usurers avisen als senyors feudals per fer-vos fora de casa vostre. Però si tens la sort de tenir una propietat i no dependre dels usurers, què passa si no pagues la cuota al gran terratinent anomenat ajuntament (I.B.I)?, doncs que també et foten fora de casa teva. Les propietats i terrenys que llaurem mai seran nostres si deixem de pagar els tributs que ens demanen els veritables amos. No us podeu imaginar lo difícil que pot ser voler sortir del sistema que tenen muntat. Et posen totes les traves possibles perquè tinguis que dependre d'ells i a sobre amb les seves condicions. Heu intentat, avui per avui, pagar algun rebut en mà? És pràcticament impossible!. Per molt trist que sembli, seguim essent el mateix populatxo que els reis, nobles i clero sotmetien amb normes i tributs completament abusius.
Per tot això, enyoro l'època que creia que els reis eren uns personatges que regalaven coses, que jo era el melic del món, que podia fer i ser el que desitjava, el que creia amb la bona gent, amb la màgia....... si senyors, enyoro la innocència de l'infant que viu en un món podrit maquillat per la ignorància.

1 comentari:

  1. Los que ya visitamos las oficinas de correos a menudo para pagar recibos entendemos mucho de eso. Y si, el mundo no se acaba si lo cambiamos. Es mas fácil que se acabe si no lo hacemos pronto.

    ResponElimina