Formentera em va regalar principalment dues coses: els seus paisatges i la seva gent. Els paisatges m'han donat molt bones imatges, la seva gent m'han regalat molts bons records. Una d'aquestes bones persones que em vaig trobar en el camí és en Rudolf. En Rodolf el coneix tota l'illa. Es passeja amb el seu fabulós Lincoln de color verd ampolla sempre impecable. Ell i el seu Lincoln van protagonitzar una de les imatges més conegudes de qui escriu (per veure la foto i el report de Formentera clickeu aquí). En Rudolf va desplaçar el seu cotxe fins la recta del Cap de Barbaría a canvi de compartir "Un Zervezo" com deia ell. La seva amabilitat i predisposició a col·laborar amb la proposta d'un fotògraf desconegut em va sorpendre. Ara em sento realment trist perquè no li podré agrair el seu gest ni li podré fer arribar la còpia que li vaig prometre, perquè en Rudolf, ens ha deixat. Ho vaig saber del cert ahir, quan el diari ARA publicava a doble pàgina justament la foto de Cap de Barbaria. Ja no el tornarem a veure amb el seu mostatxo i mitja melena canosa conduïnt la màquina que l'apasionava. Per part meva, no l'oblidaré mai i sempre recordaré amb simpatía aquell fenòmeno alemany conegut com en Rudolf de Formentera.
A reveure i fins sempre Mr. Rudolf!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada