COPYRIGHT / ALL RIGHTS RESERVED

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Totes les obres fotografiques d’aquest blog web són propietat de Ò. Rodbag, Fotògraf Professional, estan protegides per la Llei de Propietat Intel.lectual (texte-R.D.Leg. 1/96). Queda expressament prohibida la reproducció, distribució i/o divulgació, enmagatzamatge en un sistema de recuperació o transmissió de qualsevol format pel mitjà i procediment que sigui, (mecànic, electrònic o qualsevol altre), sense previa autorització escrita de l’autor. rodbag@gmail.com

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Todas las obras fotográficas del presente blog web son propiedad de Ò. Rodbag, Fotógrafo Profesional estando estas protegidas por la Ley de Propiedad Intelectual (texto refundido-R.D.Leg. 1/96). Queda expresamente prohibida la reproducción, distribución y/o divulgación, almacenamiento en un sistema de recuperación o transmisión en forma alguna por medio de cualquier procedimiento, sea éste mecánico, electrónico o cualquier otro, sin previa autorización por escrito del autor.


© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © All photographic works of this blog site are the property of Ò. Rodbag, a professional photographer while those protected by the Copyright Act (consolidated text-RDLeg. 1 / 96). It is expressly forbidden to reproduce, distribute and / or disclosure, stored in a retrieval system or transmitted in any form by any means, whether mechanical, electronic or otherwise, without prior written permission of the author. rodbag@gmail.com

13/7/10

Friends: en Jan amb botes

Què us puc dir d’aquest petit? El conec des que va néixer i no ha deixat d’ensenyar-me coses cada dia. El que més admiro d’en Jan és la seva innocència i per suposat la seva creativitat pura i lliure. La seva cara té tants registres emocionals que si els pogués mantenir fins fer-se gran seria el millor actor del món. Els seus ulls transmeten sinceritat i pau, i de la seva boqueta han sortit perles diverses, com quan va néixer la seva germaneta i mentre l’acariciava en el sofà ens va dir: 
-Papa, mama, i si li treiem el cap?

La sessió de fotos va transcórrer un diumenge a la tarda en el menjador de casa. Vaig  montar uns fons blanc, un octa de 175 frontal i dos flaixos més per eliminar ombres del fons. La idea del vestuari i de les botes va ser del petit geni de la casa. Esperem que us agradi.





Ell ha volgut explicar-vos un conte inventat on barreja coses que ha viscut amb contes que ha sentit. De fet el més divertit és que mentre explica, descriu com processa les idees i del caos del seu pensament surt l'autèntica veritat  d'un nen de 4 anys: el seu món és un conte on tot és possible, on la imaginació no crea línies divisòries sinó que suma realitats per aconseguir la felicitat. (el texte està transcrit literalment ).



El Gat amb botes va a esmorzar a la París.


El gat amb botes s’en va a casa seva i el pagès que li ha donat les coses s’en va a la pastisseria a pendre un colacao. El gat quan arriba a casa s’estira al seu llit però primer veu una mica d’aigua, de seguida li ve la son i tanca els ulls. Quan es fa de dia esmorza pizza i aigua, després es vesteix amb un vestit nou que té un cuatre brodat, unes botes de color blau, un barret groc i un paraigües blau cel. Surt i plou un mica però ell va a esquiar a la muntanya; ara el gat té nou anys però esquia des que en tenia 7 i en sap un munt. S’en va anar a esquiar amb el tren del país de les flors roses amb molts arbres que ara estava així de tope de neu. Quan va arribar a les pistes va veure que s’havia oblidat els esquis però ell va anar al bosc a caminar amb les seves botes aprofitant que feia sol i poc fred. Al bosc va berenar gelat de cono de nata i va veure tota l’ampolla de suc de meló. Després de berenar va tornar a casa amb el tren que l’esperava i va fer una migdiada i quan es va despertar va mirar la tele que feien els sinson que eren uns dibuixos animats de nens i ratolins. Quan es va fer de nit va anar a dormir amb el pijama de zebra amb ratlles negres i blanques i mentre dormia va somiar que anava a veure els seus gats cusins i jugaven a boleibol on hi havia les boles de gats que tenien ungles. Allà els hi van regalar, perquè cumplia 10 anys, unes espases que feien molt mal perquè matessin els ratolins. Va trobar un ratolí i el van matar i després s’el van cruspir perquè els hi agradava molt. Després de la teca va voler anar amb moto fins on treballen els gats treient heures; allà va buscar flors per tallar-les amb unes tisores. Van trobar moltes flors blanques i roses i van fer un gran ram de flors per la casa dels gats; el posarien a una taula on mai menjaven res ni feien res. Després es van convertir amb gats super dolents perquè tenien magia i van estar a punt de matar a tots els ratolins però de cop el gat amb botes es va despertar i va veure que era un somni. Va aixecar-se i va esmorzar xíndria amb una mica mica de bolets. Després va tenir molta set i va veure aigua per tornar a descansar ja que no va a l’escola ni treballa, només dorm i menja. Es va banyar a la seva piscina fent molt esquitxader a tota la seva casa. Després va secar-la i la va netejar amb sabó de color verd. Va escombrar i va llençar totes les coses brutes a l’escombraria. Es va posar colonia de color marró en el cap i va anar a la Paris a menjar un café amb una ensaimada. En el diari va llegir que els ratolins havien fet una casa molt gran de pedra i tenien molt de formatge per menjar. Després de llegir el diari va anar als gronxadors a jugar amb altres gats però només ell duia botes que el feien corre molt.
Un ratolí i un gat ja s’ha fos.
En Jan amb botes, 8 de Juliol de 2010.

2 comentaris:

  1. Vinga Òscar, confessa-ho, aquesta foto és un retrat teu quan eres petit, oi??? Quina monada!
    I quin tresor! Tens a casa un Murakami en potència.

    ResponElimina
  2. Mª Rosa:
    充実していただきありがとうございます

    ResponElimina