Mirant l'última entrada del fenomenal fotògraf Rafa Pérez dedicada a les mares, m'ha vingut a la memòria una imatge que vaig fer en un suburbi de Guatemala a una mare i el seu fill. El nen d'uns 4 anys patia una paràl·lisis cerebral que el feia completament dependent de la mare. La duresa i cruesa de l'entorn i la pèssima situació econòmica de la familia feia que l'única cosa que mantenia en vida aquella pobre criatura era l'amor de la seva mare. En la instantànea es pot veure una mare cansada i derrotada, amb la mirada perduda i els braços caiguts aguantant fràgilment el seu petit. L'amor més pur és aquell que no admet condicionants. Sigui o no el dia de la mare, o el dia del Corte Inglés, és molt positiu pensar de tant en tant en elles. Gràcies Rafa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada