Fa unes tres setmanes vaig tenir la satisfacció de poder donar una Master Class a IDEP; dic satisfacció perquè per mi era com tornar als meus inicis, tornar allà on vaig començar a creure que algun dia seria fotògraf. Vaig estudiar fotografia amb 19 anys i l'últim any vaig fer l'especialització en fotoperiodisme. Al final de la Master class vaig dir als alumnes, que m'havien aguantat dues hores xerrant sense parar, que penjaría el meu treball de fi d'estudis al bloc.
D'aquest treball us diré que per fer-lo, vaig utilitzar una càmara exepcional: la Konica Hexar. La càmara portava una òptica fixa 35mm f.2 AF de molta qualitat, era ultra silenciosa i molt més discreta que la meva NikonF4E . Vaig estar prop de 2 mesos practicant a disparar sense mirar pel visor per fer-me pràcticament invisible.
La pel·lícula escollida va ser la Kodak TMAX 3200 ISO, que per la seva extrema sensibilitat em permetia fotografiar sense flash a gairebé qualsevol lloc. El gra que generava els 3200 ISO a la còpia final em potenciava la sensació de dramatisme que buscava.
El meu projecte va ser fotografiar a les persones que es sentaven davant meu en els trajectes del tren de rodalies. El "live motive" del report era les impresions que pot tenir un viatger que, dia rere dia, viatge amb complets desconeguts en un trajecte rutinari i aburrit. Els retrats intenten congelar aquells moments en que, fruit del aburriment o per pura xafardaria, mirem els desconeguts que ens envolten i elaborem hipòtesis de les seves vides. El reportatge va anar degenerant amb multitut de situacions que anava trobant: gent a les andanes, indigents a les estacions, els lavabos de Sants, piquets informatius de vagues enmig de les vies, prostitució en estacions, etc, etc. El projecte el vaig decidir tancar al cap d'un any i tres mesos d'haver-lo començat perquè em començava a obsesionar. Per entregar el reportatge a IDEP vaig fer montar-lo en linea per una productora de BCN; es va incloure imatges de video, un texte en Off i una banda sonora per potenciar la idea d'aïllament i solitut del viatger de curt recorregut.
No he modificat res del muntatge original, simplement en Dani Limorte l'ha passat a digital per poder-la penjar al bloc. Es cert que ara i veig moltes errades i la qualitat de les imatges s'han vist afectades pel pas del temps, però crec que com a document històric no té pèrdua.
Espero que us agradi. ;-))
Tremendes fotos !
ResponElimina