COPYRIGHT / ALL RIGHTS RESERVED

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Totes les obres fotografiques d’aquest blog web són propietat de Ò. Rodbag, Fotògraf Professional, estan protegides per la Llei de Propietat Intel.lectual (texte-R.D.Leg. 1/96). Queda expressament prohibida la reproducció, distribució i/o divulgació, enmagatzamatge en un sistema de recuperació o transmissió de qualsevol format pel mitjà i procediment que sigui, (mecànic, electrònic o qualsevol altre), sense previa autorització escrita de l’autor. rodbag@gmail.com

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Todas las obras fotográficas del presente blog web son propiedad de Ò. Rodbag, Fotógrafo Profesional estando estas protegidas por la Ley de Propiedad Intelectual (texto refundido-R.D.Leg. 1/96). Queda expresamente prohibida la reproducción, distribución y/o divulgación, almacenamiento en un sistema de recuperación o transmisión en forma alguna por medio de cualquier procedimiento, sea éste mecánico, electrónico o cualquier otro, sin previa autorización por escrito del autor.


© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © All photographic works of this blog site are the property of Ò. Rodbag, a professional photographer while those protected by the Copyright Act (consolidated text-RDLeg. 1 / 96). It is expressly forbidden to reproduce, distribute and / or disclosure, stored in a retrieval system or transmitted in any form by any means, whether mechanical, electronic or otherwise, without prior written permission of the author. rodbag@gmail.com

4/3/10

BCNvsNYC


De vegades certes ciutats et recorden d'altres. Tendim a comparar la resta del món amb la nostre "gàbia" personal i sempre ens surt el comentari tipus: "és igual que tal lloc" o bé "és molt més bonic allà que aquí". Crec que cada ciutat, cada poble i cada racó, té alguna cosa que el fa únic i incomparable però el nostre cervell està avesat a comparar, a buscar semblances, com en aquell joc infantil de sobretaula que consistia en  buscar parelles. Potser per tenir dividit el nostre disc dur en part dreta i esquerra (intel core duo pels entesos), busquem la linea que els separa aplicant-la amb tot, i discernim entre, bo i dolent, lleig i bonic, alegre i trist, etc..., però irremeiablement també busquem l'efecte mirall per omplir les mancances certes o imaginades de la nostre pròpia existència; així busquem la nostre mitja taronja, tenim amics que veuen el nostre bessó entre desconeguts, assimilem el gust d'un tall de carn de cocodril a la de pollastre, diem que la pintura de Miró és com la d'un nen  i també veiem elefants o girafes en forma de núvols. Doncs veus per on que el meu cervell em diu que la Via Laietana de Barcelona té un aire d'avinguda de Nova York; i vosaltres, què en penseu?



5 comentaris:

  1. Que ja li agradaria a NY semblar-se a Barcelona ;-)
    Un encant de foto.

    ResponElimina
  2. A mi em recorda el NY dels anys 30 o 40 de les pel·lícules. Quina gran foto, Òscar!

    ResponElimina
  3. Es sembla molt a Roma,un racó a prop del Vaticano

    ResponElimina