Hi han llocs que hi passes mil vegades pel costat i sempres penses que hi voldries entrar però mai trobes el fotut dia per a fer-ho; a poc a poc amb la boca oberta, mires la seva bellesa a través de la finestra mentre amb silenci deixes que s’allunyi lentament; gràcies a un doble encàrrec de feina ara passo per l’A7 mirant el Montseny amb l'admiració i respecte de sempre però amb la satisfacció de conèixer part dels seus secrets; Els seus paratges cambiants, les seves arbredes, els seus masos, formen part d’una orquestra natural que al llarg de les estacions es vesteixen de llarg convertint-se amb postals úniques i irrepetibles pels ulls que ho miren.
Aquí us passo una selecció del report, que us avanço que no reflecteix la bellesa real d’aquesta muntanya sagrada.
Òscar, has aconseguit fer justícia al Montseny amb aquestes fotos. Són excel·lents!
ResponEliminaFelicitats, és un treball extraordinari.