La màgia del Lluçanès

Reconec que fa tot just dos mesos enrera, no hauria pogut situar amb exactitud aquest marevellós territori. Realment ha estat tot un descobriment i una agradable sorpresa conèixer el Lluçanès. La revista Descobrir Catalunya em va encarregar un reportatge urgent sobre una comarca completament desconeguda per mi i vaig fer-lo tant digne com vaig poder amb només 7 dies. En realitat només van ser 6 perquè el primer vaig destinar-lo per complert a documentar-me i explorar el territori. Amb aquests sis dies vaig conéixer uns paisatges increïbles, un patrimoni històric de primer nivell i sobretot una gent formidable que van fer de la feina, un veritable plaer. No obidaré mai el Lluçanès ni la seva gent. Us recomano que hi feu una visita i us deixeu emportar per la seva màgia. 

Aquí us adjunt'ho el video de presentació del reportatge que sortirà el proper 26 de Juny a Descobrir Catalunya; no us ho perdeu!

Untitled from oscar rodbag on Vimeo.

Una abraçada per tots els Lluçanencs extraordinaris que he conegut i que m'han ajudat. Mil gràcies!!!
I mil gràcies a l'ajuda inestimable de Na Pam Pons de Malva Produccions.

Felicitats Sant Quirc de Durro.

Aquest any ja s'ha complert 11 anys des que la UNESCO va declarar Patrimoni Mundial el conjunt Romànic de la Vall de Boí, i just avui és Sant Quirc, un nom que m'encanta i que el vaig conèixer l'any passat durant el reportatge que vaig fer a la maravellosa vall de l'Alta Ribagorça. Sant Quirc de Durro és una petita Ermita Romànica situada en un punt estratègic i que ofereix unes precioses vistes de la vall. L'Ermita amb la seva exquisita simplicitat ocupa un paratge que transmet pau i harmonia; sembla que els 8 segles que fa que domina la muntanya de Durro, hagi creat una simbiosis amb l'espai natural i que ara no es pugui entendre sense aquesta petita joia del Romànic.

Us proposo aquesta imatge per poder-vos explicar una mica com es va realitzar: A l'Ermita i els seus voltans no hi ha cap mena d'il·luminació i vaig pensar que seria bona idea pintar-la amb llum quan es fés fosc. Durant uns 20 minuts d'exposició vaig moure'm a les fosques (amb el risc que això comporta), per poder pintar amb llum la petita Ermita. Vaig utilitzar un focus de llum de Leds, un flash Nikon SB800 i una llanterna MagLite de Leds. El resultat aquí el teniu. Espero que us agradi.

Eclipsi de lluna

Ahir, 15 de juny, va tornar a veure's un eclipsi total de lluna, potser no és tant espectacular com un de sol però té la seva màgia. Aquesta seqüència és de l'ùltim eclipsi de lluna que vaig fotografiar el maig de 2007 des de la Costa Brava (Girona):

i aquí teniu una imatge de l'eclipsi d'ahir feta des del mur de Begues (Barcelona). Només tenia un 200 mm (sorry):

Catwalk de "Mujeres Palo"

“-Hei, sabeu quina temperatura de color disparen?”; acabo d’arribar a la zona de gràfics situada al final del catwalk. Com sempre arribo a l’ùltim minut, aquest any he tingut sort que el passe previst per les 11 del matí s’ha retrassat. Ajusto el balanç de blancs a 5500º K, segons diuen els tècnics de llum, utilitzarán canons de llum dia. Disposo la bossa d’òptiques i la maleta del macbook als meus peus. Sempre utilitzo el 70-200 mm per fer aquesta feina i disparo amb format JPEG ja que s’ha d’editar in situ a tot drap per passar les imatges on line. Avui tinc passes fins a les 5 de la tarda, és a dir, no em mouré d’on m’acabo de seure, fins al cap de 6 hores si no hi ha cap retràs. Sort en tinc que la “Mariajo”, companya de feina del grup Hachette, sempre agafa el millor lloc, centradet i a primera fila.

Carinyosament anomeno a les models de passarel·la, “mujeres palo” per la seva constitució física; els dissenyadors de moda busquen perxes i elles cumpleixen a la perfecció els seus desitjos. Personalment crec poc atractiva una dona sense curves però reconec que la roba els hi escau molt bé. Les “Mujeres palo” tenen un paral·lelisme amb les “dones girafa” del nord de Tailandia, les dues maltracten el seu cos per a viure, unes posant-se anelles al coll fins deformar-lo i les altres deixant de menjar per seguir caminant com un gat sobre la passarel·la.

Els llums de sala es desplomen mentre algun invitat despistat corre cap el seu seient. Els gràfics tensem els muscles i preparem les “armes”; surt la primera model i tots ja la mirem a través del visor. Plano general i comença el caminar per la passarel·la coneguda o “Catwalk”. A mig camí les càmeres comencen a disparar i d’allà fins a la parada i pose de la model el soroll dels miralls de les reflex semblen metralletes: “trac, trac, trac, trac!”, en aproximadament 25 minuts que durarà el passe dispararé unes 700 vegades l’obturador. El fotògraf del costat dispara la seva Canon al mateix temps que fa fotos amb el seu Iphone, tot val per ser el primer en tenir fotos penjades a la red.

La llum dels canons situades a la part oposada d’on disparem ens compliquen molt la feina i això provoca tensió entre els companys. La veritat és que són unes contrallums molt putes que fan anar de cul els autofocus de les càmeres. 

S’acaba el passe amb un/a dissenyador/a somrient enmig dels aplaudiments dels assistents, avui no hi ha hagut cap pas en falç i tot ha sortit perfecte.

Mentre els convidats i professionals deixen els seus seients ja tinc volcades les imatges i començo a editar. Abans que comenci l’altre passe ja estic penjant les fotos al FTP de l’editorial per la que avui treballo. Les fotos es publicarán en varies revistes però mai sabré quines ni les veuré publicades, ni falta em fa.

Retrats de nens amb gossos

Fotografiar nens és a priori cosa complicada, quan hi afegim animals, en aquest cas un gos, la situació es torna del tot imprevisible. 

Si voleu fer fotos d'aquest tipus apunteu aquests 10 manaments:

Primer. S'ha de tenir temps. Temps per fer-la i temps per perdre. Si el nen perceb que està treballant i no jugant, heu begut oli i millor plegar veles com diuen els mariners.

Segon. Buscar un lloc tranquil on lo millor per fer sigui justament el que esteu fent.

Tercer. Que l'animal (el de quatre potes vull dir), estigui satisfet i no vulgui desafogarse corrent o friccionant-se agitadament amb la cama de ningú.

Quart. Buscar la complicitat del nen per aconseguir gestos naturals i espontanis.

Cinquè. Si hi han mares o pares, calmar-los previament. Els seus fills no competeixen, simplement són nens i no pretenen ser ni en DiCaprio ni la Scarlett Johansson.

Sisè. Prioritza l'espontanietat i no busquis la perfecció absoluta. Per tant no badis amb parides.

Setè. Quan el nen diu prou és prou. No provoquis un drama de plors per quatre fotos més, no val la pena.

Vuitè. Si el gos diu prou sempre va bé un petit soborn amb forma de galeta per poder acabar.

Novè. No et deixis la tarjeta de memòria a casa.

Desè. Gaudeix del moment sigui quin sigui el resultat. Si no surt bé el primer dia considera't un privilegiat perquè segurament ho podràs repetir.

Jo per fer aquesta foto vaig agafar gos i nen i vaig anar a la muntanya. La mare es va quedar a casa. Vaig disposar caixa de llum situada a la part dreta dels subjectes a 1,7 metres d'alçada aproximadament. El poc sol que tenia era situat darrera d'ells i la sessió va durar poc més de 15 minuts fins que en Jan va dir que ja en tenia prou. Quan el petit ha vist la foto no ha fet cap mena de comentari però la Cris, s'ha emocionat.