Dr. Manel Esteller: el caçador genètic

L'any passat vaig tenir el privilegi de poder fotografiar a un d'aquells savis que, dels resultats de les seves investigacions, pot canviar la vida de molta gent. Tot i així,  és pràcticament desconegut per la majoria de la societat. Parlem d'un dels millors especialistes mundials en l'investigació de l'Epigenètica i el càncer que ens alerta que a Espanya, només aquest any, es registraran 180.000 nous casos d'aquesta malaltia i la xifra continuarà creixent a la propera dècada. Efectivament parlem del  Dr. Manel Esteller, que recentment l'han fet membre de la Faculty of 1000 (F1000), un club d'investigadors, on hi figuren varis Premis Nobel, més d'una dotzena de Premis Lasker i més d'un centenar de Membres de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels EEUU, que per mitjà de la xarxa, poden avaluar directament els articles i documents més rellevants de les seves investigacions; justament una de les últimes que ha publicat, fa referència a la mutació dels virus que circulen pel medi ambient i que poden causar càncer . El que han descobert és que si el virus "es disfressa", el nostre sistema immunitari el deixa de reconèixer perquè els seus gens ja no creen les proteïnes que el delaten. Tot i així, manté actius aquells gens que causen càncer i, en qualsevol moment, pot decidir desarrollar-los en el nostre organisme amb plena llibertat d'acció. 

Segons el Dr. Manel, si erradiquessim de cop el tabac, eliminaríem un 30% dels casos de càncer que hi ha en el món. Si ets fumador, el tabac t'altera els gens i els components de les cigarretes actuen ràpid sobre l'organisme. Quan naixem, comencem la partida amb unes determinades cartes de la baralla i al morir acabarem amb unes altres molt diferents. Tot dependrà de la nostra habilitat a l'hora de jugar.

Tot i aquesta realitat tan demolidora sobre els efectes del tabac en l'organisme, la nova llei que afecta als  locals públics, ha generat un allau de crítiques, fins hi tot hi han hagut casos de propietaris de locals que s'han declarat en rebel·lia per poder seguir fumant. Això em porta a una irrefutable conclusió: els humans podem ser molt savis però també molt burros.

L'imatge encarregada per la revista QUO (encara pendent de ser publicada) es va pendre a l'àrea d'investigació de l'institut català d'oncologia, situat a Bellvitge. Vaig decidir fer aquesta imatge en un passadís i amb una sobre il·luminació posterior per donar l'efecte de camí cap a la llum, donat que és una imatge metafòrica representativa del tipus d'investigació que hi desenvolupen. Vaig disposar d'un compacte de 600 W al final del passadís que donava prop de 5 diafragmes més que la mesura frontal, il·luminat per un altre compacte de 600 W amb paraigües translúcid.

Gràcies Rafa Mingorance per deixar-me llegir l'entrevista que vas fer-li.

Friends: Dj Pharma, virus musical sense recepta coneguda.

N'Agustí Yern, amic d'infancia d'en Pep Lluís, el defineix com una persona aparentment extravertida, que li agrada i es desenvolupa bé en les relacions socials. És un personatge accessible, que destil·la simpatia i suggereix complicitat, des del primer moment. Però alhora és una persona gelosa de la seva intimitat i del seu entorn més proper. S'aboca en la relació amb les persones que estima, tant família com amics, i és on mostra la seva vessant més natural i sincera.

Però la seva dualitat més coneguda és la de compartir la seva feina de farmacèutic (on s'el coneix com a Pep Lluís), amb la seva afició - i podríem dir que segona professió- de disc-jockey on es converteix en el super reconegut Dj Pharma. 

En Pep Lluís en el següent texte, reflexiona sobre quan i com va descobrir la seva passió vers la música. Espero que us agradi tan com a mi i si el voleu conèixer en persona viatjeu a Formentera i pregunteu a qualsevol o bé podeu visitar la seva web.

"No recordo el primer cop que vaig sentir música, potser ja va ser quan encara estava dins la panxa de la meva mare. Jo ja tenia una germana que era més gran a la que també li agrada molt la música i cap els anys setenta, dècada en la que vaig naixer, a casa ja s’escoltava Santana, The Beatles o Los Bravos. Potser per això les meves primeres passes anaven acompanyades d’un ritme musical frenètic i en comptes de caminar ja semblava que ballava.

El meu contacte amb els escenaris també va començar molt aviat. En un acte benèfic que organitzava l’escoleta on jo anava, i d’una forma improvisada em van treure a escena i amb una parella una mica especial, una nina de drap, vaig improvisar un ball a ritme de tango. Tenia tres anys. Després s’anaren repetint les actuacions i tan prompte ballava un vals com cantava un tema d’alguna de les mítiques series de dibuixos animats que s’emitien en aquella època.

Però va ser a l’escola, quan ja era una mica més gran, i més concretament a les festes que organitzàvem per recaudar diners pels viatges d’estudis, quan va començar la meva passió per la música, més que per la música jo diria que per a fer ballar a la gent. Sense una tècnica massa acurada vaig començar a veure que els meus companys i companyes movien el seu cos com abans no ho feien quan el que estava darrera els plats era un servidor. En aquells anys vaig tenir l’oportunitat de conèixer alguns dels dj’s que treballaven a les discoteques de Formentera sent ells qui m’ensenyaren el que encara avui estic fent, punxar discs.

Llavors, i per motius d’estudis, vaig viure uns anys a Barcelona on vaig deixar de banda el tema de punxar, però on vaig recuperar la meva altra i primera gran passió: la dansa. Anant una mica d’amagat de la meva mare (el meu pare havia mort feia uns anys, t’estimo pare), a la que estimo i li tenc molt que agraïr, em vaig inscriure a una acadèmia de dansa. Potser no hauria entès que no es podien compatibilitzar els estudis de Farmàcia amb la dansa jazz. Ara crec que ja ho ha entès.

I s’acabaren els estudis, es va acabar la meva vida a Barcelona i vaig tornar a Formentera. Va ser aquí on vaig començar de nou a recuperar els meus discs i tornar a provar sort dins les cabines de dj. Al costat del mar, a la platja de Migjorn on hi ha un bar ben conegut per tothom , el Blue,  els caps de setmana es tornaren a convertir amb les nits de fer ballar a la gent i repartir felicitat, perque és així com veig al públic que balla al meu ritme, contenta i feliç.

D’aquí cap endavant tot va anar i va sobre rodes. Segueixo treballant en les dos feines que m’agraden. Per una banda intento ajudar a la gent que ho necessita des d’el meu lloc de feina: la oficina de farmàcia en la que hi treballo des d’adolescent, i per una altra banda ajundant a la gent, des de damunt un escenari punxant i ballant, a que durant una estona siguin més feliços oblidant els problemes que puguin tenir. En definitiva, estenent música sota la llum de la Lluna."

Josep Lluís Ribas – Dj Pharma

Formentera, febrer de 2011.

Vols escoltar com punxa? Fes click aquí!

Publicitat original

El passat estiu, la productora E2s em va encarregar fer unes fotos d'una campanya publicitària diferent; diferent en la manera de produïr i organitzar un encàrrec provinent del consistori municipal de Cardona. El departament creatiu de la productora va decidir, molt encertadament, incloure a vilatans reals com a models per la campanya. Aquí teniu part del resultat.

Com cada vegada que faig un encàrrec per E2s, produeixen un Making off, si voleu saber més sobre la producció d'aquesta campanya o de E2s, clickeu aquí.