COPYRIGHT / ALL RIGHTS RESERVED

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Totes les obres fotografiques d’aquest blog web són propietat de Ò. Rodbag, Fotògraf Professional, estan protegides per la Llei de Propietat Intel.lectual (texte-R.D.Leg. 1/96). Queda expressament prohibida la reproducció, distribució i/o divulgació, enmagatzamatge en un sistema de recuperació o transmissió de qualsevol format pel mitjà i procediment que sigui, (mecànic, electrònic o qualsevol altre), sense previa autorització escrita de l’autor. rodbag@gmail.com

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Todas las obras fotográficas del presente blog web son propiedad de Ò. Rodbag, Fotógrafo Profesional estando estas protegidas por la Ley de Propiedad Intelectual (texto refundido-R.D.Leg. 1/96). Queda expresamente prohibida la reproducción, distribución y/o divulgación, almacenamiento en un sistema de recuperación o transmisión en forma alguna por medio de cualquier procedimiento, sea éste mecánico, electrónico o cualquier otro, sin previa autorización por escrito del autor.


© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © All photographic works of this blog site are the property of Ò. Rodbag, a professional photographer while those protected by the Copyright Act (consolidated text-RDLeg. 1 / 96). It is expressly forbidden to reproduce, distribute and / or disclosure, stored in a retrieval system or transmitted in any form by any means, whether mechanical, electronic or otherwise, without prior written permission of the author. rodbag@gmail.com

30/12/10

El Camí dels Bons Homes

Coincidint en les 10000 visites del bloc, els prop de 40 seguidors (moltes gràcies per seguir-me) i l'any i escatx en el món blogger, vull invitar-vos a veure la presentació d'un dels meus últims reportatges.
A principis de la primavera passada, coïncidint amb la gran nevada a Catalunya, vaig conèixer la història d'un camí, ara marcat en els mapes com el GR107 però amb una història al darrera de més de 800 anys. Es coneix com el camí dels bons Homes per ser la ruta de fugida dels Càtars perseguits per una croada dirigida pels senyors del nord de França i la Santa Inquisició en nom de l'esglèsia i del Sant Pare. L'objectiu era clar: esclafar els Càtars i els seus protectors.
El reportatge el vaig planificar amb dos vessants, una completament turística fent un reportatge de viatges amb els seus paisatges i ofertes actuals del territori i un altre paral·lel on es recreava el fet històric que dóna nom al Camí. 



Per la complexitat de la producció es va dividir la mateixa en dos; la part catalana es va fer al mes de juliol i la part francesa a primers d'octubre. Es preveu la publicació el proper estiu del 2011.
Vull agrair la inestimable col·laboració de tots els que van participar en el projecte, sense ells mai hauria estat possible realitzar-lo.


Foto de familia al coll de xiula a la regió de l'Ariege - França: (de dalt a baix i d'esquerra a dreta) Jaume Catà, Karina Behar, Alfons Encinas, Mado Goncalves, Alain, Laurent Levoyer, Òscar Rodbag i Pam Pons.

19/12/10

A reveure Senyor Rudolf!


Formentera em va regalar principalment dues coses: els seus paisatges i la seva gent. Els paisatges m'han donat molt bones imatges, la seva gent m'han regalat molts bons records. Una d'aquestes bones persones que em vaig trobar en el camí és en Rudolf. En Rodolf el coneix tota l'illa. Es passeja amb el seu fabulós Lincoln de color verd ampolla sempre impecable. Ell i el seu Lincoln van protagonitzar una de les imatges més conegudes de qui escriu (per veure la foto i el report de Formentera clickeu aquí). En Rudolf va desplaçar el seu cotxe fins la recta del Cap de Barbaría a canvi de compartir "Un Zervezo" com deia ell. La seva amabilitat i predisposició a col·laborar amb la proposta d'un fotògraf desconegut em va sorpendre. Ara em sento realment trist perquè no li podré agrair el seu gest ni li podré fer arribar la còpia que li vaig prometre, perquè en Rudolf, ens ha deixat. Ho vaig saber del cert ahir, quan el diari ARA publicava a doble pàgina justament la foto de Cap de Barbaria. Ja no el tornarem a veure amb el seu mostatxo i mitja melena canosa conduïnt la màquina que l'apasionava. Per part meva, no l'oblidaré mai i sempre recordaré amb simpatía aquell fenòmeno alemany conegut com en Rudolf de Formentera.
A reveure i fins sempre Mr. Rudolf!

10/12/10

Bon Nadal, Merry Christmas, Joyeux Noël, Feliz Navidad, Frohe Weihnachten


Com cada any per aquestes dates, vull desitjar a tothom unes bones festes de Nadal. Des de fa més de 20 anys, faig la postal de nadal dedicada als meus familiars, amics i coneguts. 
Intento que siguin diferents, fresques i originals i sempre les acompanyo amb un lema crític dirigit als  copiosos Nadals del primer món. No és que no m'agradin els Nadals, és que cada vegada em semblen festes més pre-fabricades i semblants a un anunci d'uns grans magatzems....ho sento, però algú ho havia de dir.
Una abraçada per tots! Espero veure'us més en el proper any 2011!




Cómo cada año por estas fechas, quiero desear a todos unas felices fiestas de Navidad. Desde hace mas de 20 años, hago la postal Navideña dedicada a mis familiares, amigos y conocidos. 
Intento que sean diferentes, frescas y originales y siempre las acompaño con un lema crítico dirigido a las  copiosas Navidades del primer mundo. No es que no me gusten las Navidades, es que cada vez me  parecen fiestas mas prefabricadas y parecidas a un anuncio de grandes almacenes....lo siento, pero alguien  lo tenía que decir.
Un abrazo para todos! Espero que nos veamos mas el próximo año 2011 !


1/12/10

Chiapas, rera les passes del Jaguar.


Aviat farà un any de la meva petita incursió al estat mexicà de Chiapas. Van ser 5 dies intensos per descobrir una preciosa regió certament desconeguda per molta gent.


Una de les coses que més em va impressionar va ser el seu paisatge de profundes zones selvátiques, la varietat de la fauna i la riquesa de la seva flora amb milers d'especies endèmiques. Els nombrosos parcs naturals pretenen acostar aquestes maravelles a l'home preservant el màxim el territori.


La preservació d'aquests espais naturals implica una despesa considerable de manera que l'estat ha intentat fomentar el turisme nacional promovent parcs lúdics dins els propis parcs naturals. Així doncs, es pot pasar un dia de festa compartint la natura i familia.


Per qüestió d'agenda no es va tenir temps de visitar Palenque, la joia Maya de Mèxic, a canvi es va visitar Toniná, un espectacular construcció Maya treballada, arqueologicament parlant, desde només fa 30 anys. Els antics mayas van substituir un turó de més de 100 metres d'alçada per una imponent construcció piramidal. És realment espectacular divisar el paisatge de la vall des del punt més alt de la piràmide.



Vaig dormir a San Cristóbal de las Casas, població situada a 2000 metres d'alçada i per dates es va  coincidir amb la festa dels "Parachicos" que es celebra cada any a Chiapa de Corzo. La celebració popular te a veure amb la visió que tenien els indígenes cap els invasors espanyols. Es posen vestits de colors i es tapen el rostre amb unes màscares de pell blanca i ulls blaus mentre dansen movent uns grans sonalls. Amb cercavila aniran visitant totes les cases que tenen altar per presentar-hi els respectes. Tot transcorre amb un ambient festiu, tradicional i distés.


Aquestes imatges muntades com a pdf de presentació composen la selecció del reportatge.