COPYRIGHT / ALL RIGHTS RESERVED

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Totes les obres fotografiques d’aquest blog web són propietat de Ò. Rodbag, Fotògraf Professional, estan protegides per la Llei de Propietat Intel.lectual (texte-R.D.Leg. 1/96). Queda expressament prohibida la reproducció, distribució i/o divulgació, enmagatzamatge en un sistema de recuperació o transmissió de qualsevol format pel mitjà i procediment que sigui, (mecànic, electrònic o qualsevol altre), sense previa autorització escrita de l’autor. rodbag@gmail.com

© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © Todas las obras fotográficas del presente blog web son propiedad de Ò. Rodbag, Fotógrafo Profesional estando estas protegidas por la Ley de Propiedad Intelectual (texto refundido-R.D.Leg. 1/96). Queda expresamente prohibida la reproducción, distribución y/o divulgación, almacenamiento en un sistema de recuperación o transmisión en forma alguna por medio de cualquier procedimiento, sea éste mecánico, electrónico o cualquier otro, sin previa autorización por escrito del autor.


© Òscar Rodbag (+q1000 paraules) © All photographic works of this blog site are the property of Ò. Rodbag, a professional photographer while those protected by the Copyright Act (consolidated text-RDLeg. 1 / 96). It is expressly forbidden to reproduce, distribute and / or disclosure, stored in a retrieval system or transmitted in any form by any means, whether mechanical, electronic or otherwise, without prior written permission of the author. rodbag@gmail.com

30/11/09

El Montseny, la muntanya sagrada.


Hi han llocs que hi passes mil vegades pel costat i sempres penses que hi voldries entrar però mai trobes el fotut dia per a fer-ho; a poc a poc amb la boca oberta, mires la seva bellesa a través de la finestra mentre amb silenci deixes que s’allunyi lentament; gràcies a un doble encàrrec de feina ara passo per l’A7 mirant el Montseny amb l'admiració i respecte de sempre però  amb la satisfacció de conèixer part dels seus secrets; Els seus paratges cambiants, les seves arbredes, els seus masos, formen part d’una orquestra natural que al llarg de les estacions es vesteixen de llarg convertint-se amb postals úniques i irrepetibles pels ulls que ho miren. 
Aquí us passo una selecció del report, que us avanço que no reflecteix la bellesa real d’aquesta muntanya sagrada.






14/11/09

Ballant amb l'EMPORDÀ






Si vols descobrir l'Empordà, no ho facis en ple agost, és un suïcidi!!!! La veritat és que l'Empordà és la tia bona del ball però l'agost representa el seu mal dia; tants pretendents converteixen la perla catalana en un bullici propi de les Rambles de Barcelona i els seus idíl.lics paratges son profanats per crits a un tal Borja Mari que dur un descapotable o d'una Laia (amb les "A"s ben obertes) que no porta suficient protecció per imitar les sargantanes al sol;
El repte va ser aïllar els subjectes distorsionants del paisatge i treure la bellesa que caracteritza la zona. Amb tot l'agost no va ploure ni un sol dia i la calitja feia practicament impossible fer fotos decents; Van ser dies de llargs desplaçaments i poca feina, tot es reduïa a matinar per tenir qüalitat de llum i aprofitar els capvespres d'estiu per captar ambient i "amagar" certes realitats. El meu "ball" va ser d'aproximadament 4500 km i molts passos en falç, tot i així, el resultat va ser prou bó perquè "ballava" amb una joia que es diu Empordà.


Us adjunt'ho la meva selecció d'imatges, algunes d'elles inèdites; espero que us agradin.  ;-)